dijous, 8 de novembre del 2007

Camera cafè


Sembla un acudit però es real. Una bona amiga m’explica que quan era petita i anava passejant pel carrer, hi havia tot de cartells anunciant “pisos sin entrada”. No acabava d’entendre aquell anunciat amb lletres molt estridents. Fins que un dia no va poder més i preguntar a la seva mare: - si no tenen entrada, per on entren les persones?

El que sembla una obvietat es transforma en una cosa extravagant, a vegades sense sentit, i és que a vegades les paraules semblen que juguin amb nosaltres per fotre’ns.

Avui, sense anar més lluny, en demanar una cafè a la màquina, tot just desprès de posar la moneda, surt un petit missatge imprès en una pantalleta que diu “en erogación”. El primer que penses és: se’n fot de mi la maquina o potser és aquell enginyer que la programada? Que vol dir “erogar”? M'he de ficar de genolls i començar a resar perquè baixi el cafè o simplement he d’esperar a que salti un flash d’una camera indiscreta perquè en faci una foto. Si, és clar, reconec que soc una mica bast per aquestes coses però no em direu que se les porta la parauleta.

No cal dir que “raudo i veloz” he acudit al Real Diccionario de la Lengua Española (la màquina es comunicava en castellà) per buscar la paraula erogación. Si, efectivament l’he trobada, però també he llegit l’entrada que diu erogatorio. Aquesta diu textualment “Cañón por donde se distribuye el líquido que está en algún vaso o depósito.” En fi, tants anys portant un erogatorio entre les cames i avui ho descobreixo.

Fotografia: Wikisauri --


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimat amic meu,
Sóc aquella nena que llegia l’anunci dels pisos sense entrada. Ara ja m’he fet gran. Et confesso que vaig estar molt de temps sense dubtar del significat del que llegia. Jo sóc d’aquelles que vaig aprendre a llegir amb el mètode Palau: llegíem tantes vegades com fes falta fins que mecànicament sortia de la boca uns fonemes perfectes perduts de significació, però perfectes. El llenguatge no anava lligat amb el pensament i la comprensió.
Ara me’n recordo d’una situació que et deu ser familiar (smoking ? al Mena House del Caire) no publicitaré més de l’experiència però vam riure molt, oi?
I es que el llenguatge sobtadament ens juga males passades.
Un dia li pregunto a un nen: saps dir hola en anglès? I ell em respon: siiiiiii! i tant, hola en anglès. Tenia tota la raó.
M’has deixat tranquil·la ,ara em prendre el cafè més a gust mentre llegeixo “en erogación”. Saps , un dia vaig anar al mateix restaurant amb un grup de gent, tothom ens vam tragar la paraula sense dir res a ningú, quedava poc adequat no saber el que llegíem, vaig tornar a reviure el temps del mètode Palau, descodificant sense sentit, així també ser llegir les altres llegües:
Gudbai and gud lak.
Ah! i felicitats per la descoberta.

Anònim ha dit...

Mi querido literato, no te falta razon en el significado de la palabra erogatorio, mas has de saber que la RAE la ha catalogado como palabra en desuso.

Anònim ha dit...

Benvolgut lletraferit,

Res em complau més com saber que algú ha llegit el post. Pel que fa a la utilitat de la paraula, com potser que estigui en desús si jo la utilitzo?

Salut,