dijous, 29 de novembre de 2007

Suspès general

L’estudi de La Fundació Jaume Bofill i l’informe PISA 2006 deixen en evidència l’estat de l’educació d’aquest país. Les alarmes no han saltat, tampoc hi hagut massa sorpreses, queda constatada que la tendència continua sent negativa. L’ensenyament d’aquest país suspèn en coneixements. Els factors i les causes són moltes i variades.

Darrerament aquestes dades han estat molt comentades en molts mitjans i tertúlies radiofòniques per la qual cosa s’ha obert un nou debat en el si de la comunitat educativa. Ara bé, en tot aquest afer els pares, i mares, també hi juguem un paper crucial, no solament els mestres, professors, educadors i l’Administració.

En una d'aquestes tertúlies que viatgen per les ones hertzianes vaig poder copsar una pregunta força interessant, - els fills a qui s’assemblen, als pares o els professors? Em sembla que la resposta no mereix cap discussió. Per altra banda també cal preguntar, on passen més hores els fills, a casa o a l’escola?

El paper fonamental dels professors és instruir els seus alumnes en aquelles disciplines i assignatures instrumentals o diguem-ne tècniques (per identificar-les d’alguna forma). Per altra banda, el paper com a pares és educar i que els fills aprengui un certs hàbits de comportament i conducta.

L’educació per la ciutadania s’aprèn en la família. A mesura que el nen creixi, aquest assumirà, assimilarà, interioritzarà tots aquells valors, creences i actituds que li transmetrà el seu nucli familiar; construirà tota una personalitat a partir d’una base i registres històrics de la família. Que sigui un bon o mal estudiant, moltes vegades ve donat pels antecedents i clima familiar. Cal inculcar i formar-los en la cultura de l’esforç, la cultura de constància i perseverança, en definitiva en la cultura del treball.

En tot això també cal una estreta col·laboració entre les famílies i l’escola. No hi ha excusa, els instruments, les eines, els canals hi són, només cal ficar voluntat i intencionalitat . Com a pares hem de vetllar perquè la comunicació entre totes dues institucions, familia-escola, funcioni i que aquesta sigui fluida i eficaç; vetllar per que hi hagi una coherència entre les nostres idees, les nostres creences i les de l’escola (per això hi ha el dret d’escollir escola).

Els fills volen estar més estona amb els seus pares. Però, i els pares, volen estar més estona amb els seus fills? La societat cada vegada demanà menys hores i millors horaris de treball per tal de conciliar la vida familiar i laboral i, compartir més estona amb els seus fills. Fal·làcies! Solament dos de cada deu nens juguen diàriament amb els seus pares. No ho dic jo! Ho diu un estudi fet a nivell de la UE. Jugar a l’Scalextric, a nines, muntar cuinetes, està en perill d’extinció. Clar, resulta més fàcil deixar els nens aparcats en un racó de la sala mirant la televisió o bé jugant a la Play, Wii, Nintendo, Messenger, ... i altres subtileses i passatemps electrònics. Que els eduquin els altres! Doncs si! Els pares també suspèn en alguna cosa.

Però bé, no tot són estudis i suspensos, us deixo aquests dos vídeos que no us deixarà indiferents, ben segur que els seus pares en deuen d’estar molt contents, o no!