dijous, 8 de novembre del 2007

Tot es començar

Diuen que si no tens un blog, no existeixes, no ets ningú. Que cadascú pensi el que vulgui, però avui inicio la meva marxa cap aquest món de la Blogosfera sense cap motiu aparent.

Sense saber com, vaig promoure que els meus fills tinguessin cadascun d’ells el seu propi blog. També vaig contribuir a encoratjar la Marta, la meva dona, perquè fes el mateix. La veritat és que l’experiència és i ha estat força positiva pels meus fills, aquests aprenen mentre juguen, ja que no deixa de ser un simple joc per a ells.

Podria argumentar múltiples raons per decidir llançar-me a l’aventura de tenir el meu (que possessiu que soc) propi blog: per diversió, per opinar, perquè es porta (és lo més in), per freakisme, per la posteritat, per “despejar” la ment (que diria ma padrina), per sentir-me viu o bé per donar la raó amb algú, pel fet d’existir.

Però res més lluny de tot això. La resposta és molt simple, perquè en tinc ganes! i “punto y pelota!” (expressió molt utilitzada últimament i que m’agrada ben poc)

El que pretenc és crear un espai de reflexió, d’opinió, de fluïdesa mental, potser de debat o simplement un espai situat lluny del meu teclat on pugui esbravar-me d’allò que em pica i poder rascar-me de tant en tant.

Si se t’acut algun altre motiu i m’ho vols fer saber!






Fotografia: Un día en la blogosfera: Las últimas 1000 imágenes capturadas por Feedpics.com