dissabte, 29 de desembre de 2007

Per Ses Majestats



A ses majestats els Reis d’Orient:

Mai m’he adreçat a cap monarca, per descomptat a tres alhora, tampoc no sé el protocol que cal seguir, i sé del cert que el patge de la casa reial farà un filtre sense que tan sols us arribi la meva petició. En tot cas, si us arriba, no crec que es prenguin la molèstia de contractar un traductor polac per una carta anònima de poca rellevància.

Voldria demanar una cosa etèria com la flaira d’un perfum, m’agradaria que ni que fos per un petit instant, poguéssim tenir PRESPECTIVA: veure el món des de lluny, a distància, en silenci, sense cap pertorbació ambiental ni meteorològica que enterbolís la visió, només mirar, mirar i observar el món per fer una fotografia mental de les imatges, congelar el moment, veure el món com un tot paralitzat per uns segons.

Sóc conscient que aquest viatge breu però llarg en la distància ens podria provocar anomalies i desequilibris en el nostre organisme semblants als que produeix el jet lag tot i que el que més amoïnaria serien les repercussions a nivell mental: de patac, un bon grapat dels humans tindríem pèrdua de memòria sobtada, o memòria selectiva, no interessaria recordar la frívola realitat; d’altres tindríem una confusió tan gran entre la realitat i el que podíem imaginar o intuir fins al moment (encara que sembli estrany ja que vivim en l’era de la comunicació) que no podríem ni reaccionar, de ben segur que sorgirien patologies desconegudes fins ara per la medicina actual.

Caldria un temps llarg però merescut per poder pair i començar d’una vegada a actuar i passar a ser de simples observadors passius a subjectes actius, sabríem per on començar? Aquí és on necessitaríem que ens donessin un altre cop de mà i ens ensenyéssiu algun truquet d’aquells que vosaltres tan bé sabeu fer: viure sense treballar com els monarques (és broma) volia dir repartir a tots i en una sola nit, un grapat d’equilibri mundial perdurable.

I m’he oblidava, no sé perquè ha tingut tant ressò mediàtic el que un de ses majestats crides: "por què no te callas ?" Permeteu-me ser agosarada i donar-vos un consell d’una vassalla , en un acte oficial és millor ser moderat i no perdre les formes (això ja us ho hauran dit els de protocol ), tot i que vosaltres ja esteu avesats a utilitzar un toc de no sé quina màgia per guardar la serenitat i equilibri que us caracteritza en un món ple de desequilibris i pertorbacions.

Ben pensat, no sé si ens podreu ajudar!

Una imposada servidora .

1 comentari:

Montse ha dit...

Renoi, com escriu de bé aquesta "imposada servidora"!
Per cert, que ben acompanyat està sa Majestat.