dimecres, 23 d’abril de 2008

Roses i llibres

Com cada mati saludo la veïna del bar que tinc sota a casa. Tot just obrir la persiana del seu negoci sento que diu: – Hòstia...!! – Les paraules tronen i s’escapen per la solitud del mati. Em giro per esbrinar que li ha passat; un pom de roses assegudes en un tamboret l’esperen a la mateixa entrada de l’establiment. Si Sant Jordi la sentís blasfemar...

Continuo la meva marxa direcció la feina. Avui és un dia de festa, encara que no festiu, on es fa més festa que un dia de festa qualsevol. Sant Jordi és diferent. En cada cantonada, semàfor, pas de vianants camí de la feina, s’hi aposten joves a la recerca del galant cavaller Sant Jordi que vulgui obsequiar amb una rosa a la seva bella donzella. Al final caic en el parany i no me’n puc estar. Baixo la finestra del cotxe i en demano dues (tinc dos princeses a qui obsequiar). - Hòstia..-!!- Ara entenc el renec de la meva veïna. Però... em quedo amb el dubte de saber si renegava pel mateix motiu.

Avui és dia de lletres i roses. Els llibreters és freguen les mans ja què serà un dia de caixa i no pas faixa. Els lectors anònims s’atansaran més que mai als seus escriptors, empesos per la cobdícia de l’anhelada signatura. Els floristes vendran més “capullos” de roses que mai. Aquests, fins no fa gaire es queixaven per l’actitud alarmista de l’administració, doncs els clients no compraven plantes al creure que no podrien regar-les; l’alarma no ve per la falta d’aigua sinó pels preus abusius que manegen aquests dies.

Radio, premsa, televisió ens anunciaran a l’uníson els llibres més mediatics i que encapçalaran el rànquing de vendes. Costa d’entendre que se’n parli tant d’un llibre què poca gent ha llegit i vaticinin un allau de vendes quan tot just ha sortit al mercat. Milions d’exemplars esperen apilats a les parades i taules per fer-li el joc a l’àngel.

Lluny de tots els llums focals d’atenció, recomano la lectura de qualsevol llibre d’un vell amic que gràcies a la constància i perseverança ha aconseguit treure el que serà el seu desè llibre: Pilota de set. Marcat per la influència d’en Pere Caldes, en Joan Pinyol sol tenir el traç de l’escriptura de contes, de vegades surrealistes, imaginaris i sovint reals com la vida mateixa. Una lectura encisadora amb dosis d’ironia per gaudir d’estones divertits les quals no et deixaran indiferent.

Però el llibre que més m’atrapa aquests dies és el que fan els meus fills per aquest dia de Sant Jordi. Un llibre que han elaborat a l’escola al llarg del curs on hi posen molta il·lusió i imaginació. Ells han fet les il·lustracions, ells l’han escrit, ells l’han editat, en definitiva, ells l’han parit. No serà numero u de ventes, poca tertúlies literàries l’esmentaran, però no hi ha dubte que és el llibre que més m’omple de satisfacció. Són els meus petits escriptors mediatics.

Bona diada de Sant Jordi.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Dues princeses i un príncep, pro la coeducació... roses asexuals.
Imatge del dia: en aquell "restaurant" que solem anar, al final de la línea, a la caixa una nota pel clients : regalame una sonrisa.
Tu ens fas riure molt.

Anònim ha dit...

Doncs sembla que tens raó i tothom s'abocat a fer-li el joc a l'àngel, del Ruiz Zafon.

Davidiu

Carles ha dit...

M'agradat la menció que ha fet d'aquest bloc el bo d'en Joan 13,1416-nyol.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/92516

Gràcies