dimarts, 13 de maig de 2008

Subjecte fiscal

Com cada any per aquestes dates arriba l’hora de rendir comptes amb el fisco. Hem de tenir a punt els justificants, retencions i altra paperassa per fer front a l’impost de la renda de les persones físiques, més conegut com IRPF o la declaració de renda. Els treballadors assalariats no podem ocultar massa coses ni escatimar ingressos ja que La Hacienda ho sap tot de nosaltres, per tant hem de mirar de no deixar res per declarar sinó multa al canto.

És aquell moment en el qual hem de decidir on volem que vagi a parar el 0,7% de l’impost: església catòlica o fins socials. Per la qual cosa hem d’assenyalar amb un X (no amb un creu com diuen alguns, forma subliminal de decantar-se cap una banda) les caselles de la nostra assignació tributaria: sense assignació, a l’església catòlica o a fins socials.

Diguem-ne que es un acte de generositat que tenen els nostres governants en permetre’ns que la nostra consciència pugui decidir on volem que vagin a parar una part del nostre impost. Però aquest acte de condescendència també el podrien tenir en el capítol de despesa militar. Volem que una part del que paguem d’impost vagi a fins militars?

A principis dels vuitanta va aparèixer un moviment d'objectors fiscals com a forma de desobediència civil de no participació en la despesa militar. La pràctica és molt senzilla i consisteix a retenir en la declaració la part que l’Estat inverteix en despesa militar. Per tant si tenim una declaració per IRPF positiva, es a dir a pagar, posem per cas 300 euros i l’Estat té pressupostat per aquest exercici 2008 el 7% en defensa, paguem solament 279€. L’objector fiscal atenent a les seves idees de pacifisme deixarà d’ingressar 21 euros per a Defensa Militar (no he entès mai de quines hostilitats ens protegeixen). El segon pas és demostrar a Hisenda que no volem deixar de pagar aquells diners, no volem cometre frau fiscal i per tant farem un ingrés a qualsevol ONG que tingui endegat un projecte i demanarem el comprovant d’ingrés. Per últim cal fer les al·legacions oportunes tot adjuntant el justificant corresponent.

Per què no podem fer aquest mateix exercici d’ assenyalar amb un X quan volem que una part dels nostres impostos no estiguin destinats a Defensa militar? L’objecció de consciència és un dret reconegut en la Constitució el qual ja molts van exercir fa un temps per tal d'escapolir-se del servei militar. Aquest és un dret fonamental que vincula els poders públics per la qual cosa aquests haurien de començar a posar fil a l’agulla.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Començaments del 80 dius... em sembla que és una batalla perduda. Poca gent coneix aquest moviment. No et dic pas que estigui malament, si més no post com aquests ajuden a donar-lo a conèixer, però al final Hisenda acaba cobrant el que es seu.

Viculla

Carles ha dit...

Si haguessin pensat el mateix aquells que van objectar del servei militar o es van declarar insubmisos, potser hores d'ara encara el joves d'aquest país estarien fent l'indio amb un fusell i buscant l'enemic hostil que mai hem tingut. També va ser una batalla perduda aquella?

Res estar perdut, hi ha molt per guanyar.

Guida ha dit...

Hola Carles, he vist el teu comentari al bloc del restaurant Delit... gràcies per escriure. Ara ja no hi tenc relació i l'he eliminat. Que xalis molt d'ésser a Menorca.

Guida
http://guidademenorca.blogspot.com