dissabte, 6 de setembre de 2008

Rucs versus elefants

L’esquerra i la dreta política d’aquest país res tenen a veure amb la dreta i l’esquerra nord-americana, no hi ha equivalències que valguin.

Observant a l’altra banda de l’atlàntic, no deixa de ser sorprenen que aquells què inicialment eren considerats com a partit d’esquerres ara son de dreta i viceversa. El canvi que ha sofert el Partit Demòcrata, refugi dels racistes i defensors de l’esclavitud dels surenys americans i enemics dels drets dels negres, ara són els defensors de la igualtat entre blancs i negres, protectors dels drets socials i garants de l’estat del benestar. I per si això fos poc, amb un candidat afroamericà al capdavant del partit per entrar a la Casablanca i refugi dels vots de la majoria classe negra estadounidense

En canvi el partit república sempre ha estat vist com un partit progressista i gran defensor de l’abolició de l’esclavitud dels negres, què garantia la igualtat de blancs i negres, però contràriament, s’oposava frontalment a les idees socialistes i comunistes. Actualment és considerat com un partit conservador, nacionalista i que practica el liberalisme econòmic defugint de les polítiques intervencionistes de l’Estat, grans defensors de Laisser Faire.

Qui més qui menys n’ha sentit ha parlar d’Obama, Hillary Clinton, i ara més recentment del candidat república a la Casablanca John McCain juntament amb la seva Vicepresidencia, Sarah Palin. Portem gairebé un any amb les eleccions primàries del candidat demòcrata a la presidència dels EEUU. No hi ha dubte que la política americana interessa, i molt, ja que del resultat que se’n pugui derivar en les eleccions americanes por tenir molta repercussió en les polítiques i economies d’altres països. Només cal veure la repercussió que ha tingut la economia americana amb la crisi que estem patim actualment.

Tot i això, resulta excessiva la quantitat d’informació amb la qual ens escometen diàriament els diferents mitjans de comunicació, premsa, radio i televisió. No hi ha dia que obrin les seves portades amb alguna ressenya de l’actualitat norteamericana. Escaners i radiografies diàries i constants de la vida personal i política dels diferents aspirants. Tant ens pot interessar les mentires i escàndols d’una aspirant a vice-presidenta com Sarah Palin?

Rumors, critiques, i mentires de les respectives vides dels candidats, o els grans discursos i retòriques amb què ens obsequien no ens ha de captivar el nostre sentit del vot, doncs no som nosaltres que els hem d’escollir. Per la qual cosa, personalment, se me’n fot un rave totes aquelles coses supèrflues, trivials i de poc interès de la política americana. Caldria que no fixessin tant la mirada a l’altra banda de l’atlàntic i informessin més dels afers de casa nostra. Com ens afectarà la crisi? Quines són les mesures del govern? Quin tipus de finançament ens concedirà el futur? Que en pensen els desapareguts sindicats de la crisi que se’ns ve al damunt?

La cosa va per llarg, continuarem menjat eleccions i altres xafarderies nord-americanes, hem començat pels entrants, primer plat, segon plat, però encara falta el més bo, les postres, cafè, copa i puro. Tanta informació ens costarà de pair.