dilluns, 19 de gener de 2009

Jo, no soc tonto!!

La pitjor ofensa a una persona és que el prenguin per tonto. Malauradament aquest és l’esport més popular al qual solen juguen alguns dirigents polítics.

Fins no fa gaire vam assistir a l’universal escenari de l’ExpoZaragoza 2008 on el principal eix vertebrador era l’aigua com a element imprescindible per a la vida. L'aigua és vida, és matèria primera, és energia, és un camí d'unió entre pobles i regions, és germen de civilització i font de cultura, és, abans que res, un símbol d'universalitat; així és venia i anunciava en un fulletó publicitari. No hi ha dubte que aquesta va ser una gran oportunitat per la ciutat de Saragossa per donar-se a conèixer arreu del món i col·locar-se com una gran ciutat.

Per altra banda cal recordar que fa uns anys països d’arreu del món, entre ells Espanya, és van asseure al voltant d’una taula per signar el que es coneix com a Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic. El principal objectiu era reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2).

Tot això ve a propòsit d’un article publica al diari La Mañana que titulava “Almatret, en pie de guerra contra la central tèrmica de Mequinensa”. Aquest petit poble de la comarca del Segrià, juntament amb altres municipis, s’han llençat en la seva creuada particular per lluitar contra el que ells consideren un atemptat contra el medi ambient. A escassos set quilometres en línia recta del municipi es preveu la construcció d’una central tèrmica, concretament vora el municipi de Mequinensa, Comarca del Bajo Cinca (Saragossa) i molt a prop d’aquest gran riu Ebre, font de conflicte entre comunitats i protagonista principal d’aquesta Expo tan internacional. Aquests paissatges que han estat font d’inspiració d’alguns personatges com Jesús Montcada i Miquel Viladrich, ara es veuran enterbolits per l’espessor dels fums foscos i contaminats d’una central tèrmica.

Saragossa, una ciutat que fins no fa gaire era el centre d’atenció de mig mon i encisà tothom amb les excel·lències de l’aigua, ara acollirà una gran infrastructura contaminant. Aprofitant les grans instal·lacions que van quedar de l’exposició universal podrien instal·lar la central uns quilometres més amunt del riu. Però clar, és més fàcil prometre un sarpat de llocs de treball i hipotecar el futures generacions. Pa per avui, gana per demà.

Que en queda de tot aquell esperit de l’exposició més universal? Temes que un dia varen ser protagonistes: els paisatges de l’aigua o l’aigua com a element de relació entre els pobles, on s’han quedat? On són aquells bons propòsits? Res...! Paper mullat i element decoratiu de propaganda. De cara a la galeria tot són bones intencions, paraules i fotos, per fer d’aquest, un món millor, però a l’hora de la veritat i fer un pas ferm per apostar per l’equilibri mediambiental, el resultat és la construcció d’un tipus de central què ningú vol i que només persegueixen interessos particulars i partidistes. I de Kioto? Ah ja... ningú se’n recorda del que allí es va signar. Alguns han confós el terme Kioto per “quieto” o “quietoorr” que diria aquell. Així els va.

Quan des d’una banda de riu s’aposta per energies alternatives netes, pràctiques, renovables i més respectuosos pel medi ambient (hi ha projectat un parc eòlic al terme d’Almatret), l’altra banda encara continua a els beceroles de les energies talment conegudes com a renovables.

La pelicula “Cenizas en el Cielo” narra la cruel realitat de viure vora d’una central d’aquestes característiques. Aquesta mateixa història, capritxos de la vida, va ser molt ben acollida en la mateixa ExpoZaragoza2008. Quanta ironia!

Que bonic l’eslògan de MediamarK, jo no soc tonto. I tu?


Discurs de Severn Suzuki, una nena de 13 anys que va impressionar amb el seu discurs en presencia d'alts càrrecs mundials i representants de l'ONU.