divendres, 13 de febrer de 2009

Fill de fruita

Ja em perdonarà la seva mare que no té cap culpa de la forma de procedir del seu fill, però aquestes són les primeres paraules que se m’escapen dels llavis en llegir noticies com les d’ahir al diari Segre on una nena de 6 anys relata els fets que li van succeir quan en tenia 4 anys i el seu padrastre va abusar sexualment d’ella: “em va posar la piruleta a la boca”, va explicar “era el meu pare però quan va passar allò de la piruleta, ja no vaig voler ser més la seua filla”. La fiscal li va arribar a preguntar a què anomenava “piruleta” i la nena va aclarir que era per “orinar”, “em vaig enfadar amb ell i vull que el tanquin a la presó”.

Esgarrifós. Quan llegeixo coses com aquestes la pell se m’eriça com un gat, amb el dors arquejat el nervi de la ràbia recorre tota l’espinal de dalt a baix, fins arribar a les mans en forma d’urpes; si el tingués al davant li saltaria a la jugular per clavar-les-hi.

A aquests tipus de salvatges i dements els agafaria el meló que tenen per cap, els hi obriria per treure’n tota allò que té d’immadur i juntament amb el plàtan llescat en faria una macedònia guarnida amb una mica de seny. Quan plores com un pruna per demanar clemència l’ofegaria amb una suc taronja àcid barrejat amb la polpa de fruites amargues i d’aquesta forma li amollaria tota la podridura que porta escampada per dintre.

Però no tot es bogeria en aquest vida. He sabut trobar el punt òptim de maduració, dolçor i seny en les cireres del pastis de la Vanguardia del diumenge passat.

En la carretera de la Jonquera a Roses, vora el poble de Garriguella, als peus d’un monòlit funerari d’un oficial alemany de la Legió Condor sempre hi havien dipositades unes roselles vermelles. Fins avui, molt poques persones sabien que l’artífex d’aquelles flors silvestres era la mateixa persona que el va abatre durant el que és coneix com a últim combat en el cel de Catalunya. Josep Falcó, pilot república explica que: “ens trobem cara a cara, va morir ell, però vaig poder haver estat jo”

Grandeses i misèries de la vida.

3 comentaris:

Carles Garcia i Rosell ha dit...

És cert que notícies com aquestes ens fan posar-nos de molt mala hòstia. No obstant això, sempre podem comprovar com no tot és dolent en aquest món tan... meravellós?
Una baraçada.

Anònim ha dit...

Massa sútil. Encara que tu no ho diguis, aquest és un gran fill de puta.

Anònim ha dit...

Fill de qui sigui ... que el capin de cap a peus i tinguin de per vida a la garjola.Com es fan bèsties aquestes bèsties ?