dilluns, 18 de maig de 2009

Fantasmes digitals

Una de les coses que sempre m’ha amoïnat és el que se’n fa de la informació de la gent que abandona el món dels vius.

Les persones a la xarxa neixen, creixen, es desenvolupen i moren, deixant endarrera tota una sèrie d’informació, perfils, dades, contrasenyes, correus electrònics, amics de facebook, comentaris, converses de xat, vídeos, imatges, blocs, microblogging, ...

Comptes de correu que encara continuen reben missatges, “amics” que continuen consultant el teu perfil, imatges i vídeos d’un passat que es fan presents, tot com si res, com si encarà hi hagués vida després de la mort.

Tota aquesta informació abocada a la xarxa queda per sempre més atrapada en la seva òrbita sense que res ni ningú hi pugui fer alguna cosa per treure-la.

Quan morts obres un finestra per on t’escapes del mon dels vius però la teva ànima continua atrapada en el mon virtual

Aquesta xarxa de xarxes ens fa immortals?

5 comentaris:

miquel coiduras ha dit...

Fins i tot, n'hi ha que moren, pero no.
Mira que li ha passat al president de Guatemala
http://www.elpais.com/articulo/internacional/pelea/muerto/YouTube/elpepiint/20090517elpepiint_9/Tes

Anònim ha dit...

Si amic, aquest comentari i la resta d'informació seran els fòssils del futur. La xarxa pateix el síndrome de Diógenes.

Una ocasional seguidora

Lo Carles ha dit...

Hosti Miquel aquest tiu, com diu la pel·licula, "este muerto está muy vivo"

Quines coses que té la xarxa, eh?

A la seguidora ocasional, molt ben trobada aquesta descripció de la xarxa i el síndrome de Diógenes.

Gràcies pels comentaris.

Lo Bep ha dit...

Realment crec que l'has clavat amb la reflexió que fa és en aquest post. Fa un parell de mesos vaig entrar en un bloc que visitava habitualment, amb una periodicitat quinzenal. La meva sorpresa va ser que em vaig trobar una nota en la qual ha havia un epitafi del propietari del bloc.

Segons sembla va deixar encarregat a un amic que comuniqués als visitants assidus, que havia mort. Alhora, el contingut de l'històric del bloc també havia estat eliminat.

La primera sensació que vaig tenir va ser que havia estat un acte d'aplicació d'un testament vital al món digital.

zurruletas ha dit...

Miquel et deixo el blog del zurruletas al meu testament................
Deixa el pavelló a dalt de tot eh!!