divendres, 1 de maig de 2009

Sense vacil·lacions

Amb la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornis a la terra, perquè d’ella va ser pres; pols ets i en pols et convertiràs”.
Aquestes van ser les últimes paraules que van sentir Adam i Eva en ser expulsats del paradís. Una expulsió castigada amb la mort, la vergonya, el dolor i el treball.

Sempre he pensat que si Eva s’hagués limitat a menjar d’ aquells arbres permesos i a no fer-ho de l’arbre prohibit, l’arbre del bé i del mal, tal dia com avui, dia del treball, no estaria en el calendari gregorià.

Doncs si, el treball per a molts és un càstig, diví, social o humà, i per altres un plaer, una diversió, un entreteniment o una gran satisfacció.

El treball d’avui és un valor escàs i a la baixa que costa molt trobar-ne. Fins no fa gaire es nedava en l’abundància i tot gràcies a l’únic motor que s’ha sabut treure’n explosió, el sector de la construcció. Ara, a falta de combustible per al sector, l’atur anat en crescendo i les estadístiques indiquen que aquest país es troba a la graella de sortida en número d’aturats.

Una jornada festiva com la d’avui altres anys era aprofitada per fer unes minivacances, però pocs “enginyers” trobarem aquests dies que facin pont, doncs la situació econòmica no és massa favorable. Avui pot ser un bon dia per a les reivindicacions, per anar a les manifestacions que es convocaran arreu del país i fer sentir la veu de l’Adam comdemnat, del treballador vilipendiat o simplement per refugiar-se a casa de la tempesta que encara està per venir.

Ara vivim un canvi de cicle i és per això que més que mai convenen reformes en el mercat laboral per augmentar la productivitat: ajustaments salarials, un contracte laboral únic, augment de la cobertura de les prestacions socials, increment de les polítiques actives d’ocupació, més formació, etc. També estarien bé polítiques per impulsar la inversió, la tecnologia, la indústria, l’R+D, infrastructures, ... per aconseguir un teixit industrial més sòlid i menys dependent.
La serp va jugar les seves cartes en el seu dia i va saber enganyar la innocent de l’Eva, el preu a pagar va ser molt alt, l’home (i per extensió la dona) es resignà a fer del treball el seu modus vivendi, però si no treballa no hi haurà suor, ni pa que menjar.

4 comentaris:

zurruletas ha dit...

Dia laboral normal:
zurruletas= jornada 8 hores

Dia del treballador(festiu):
Zurruletas= jornada 12 hores

I content...

Salut!!

zurruletas ha dit...

L´Eva i la mare que la va parir!!!

miquel coiduras ha dit...

També els hagués pogut castigar amb una setmana sense nintendo, no?
I ara no hauríem de patir tot aquest merder: que si feina; que si crisi; que si gana; que si grip del porc...
Per mi, que se va passar una mica amb el càstig, lo senyor aquell del triangle al cap.
T'has deixat una cosa, en el tema de les reformes en el mercat laboral: per que no els congelem el sou als funcionaris una altra vegada? Que ja està be, home. Que no foten ni brot i cada més cobren
Salut i peles

Lo Carles ha dit...

Zurreletas, a l'Eva no la va parir cap mare, va sortir de la costella de Adan, per tant l'Eva i la costellà que la ...

En quant als funcionaris n'hi ha treballen per menjar de l'arbre de la vida i altres és limiten a passejar pel paradís; diuen que hi ha de tot en la vinya del senyor.