dijous, 27 d’agost de 2009

Des de Ponent

Ja ho deia la padrina, a l’agost a les set és fosc. Però ara no és ben be així, ja que degut a la política d’estalvi energètic l’hora oficial actual va dues hores per davant de la solar. Una manera com un altre de dir que el dia ja es comença a escurçar, i és que si mirem a l’horitzó, per allí on se pon el sol, aquest cada vegada escatima més els seus raigs solars per amargar-se com més aviat millor. També al mati li costa més de llevar-se, doncs cada dia que passa és retarda un minut més. Senyal inequívoc que anuncia el final de les vacances però no de l’estiu, doncs a l’equinocci de tardor encara li falten uns quants dies per donar-se a conèixer. Enrera deixem un altre estiu, al contrari que l'anterior, aquest ha estat més generós amb les pluges però força advers pel que fa al tema dels incendis, deixant un trist balanç de vides humanes. Segurament no serà recordat com un estiu en el qual aquells qui viuen del turisme “s’hagin fet l’agost”, no pas per la bonança dels termòmetres sinó pel refredament de moltes butxaques.

D’aquí poc el país sencer es despertarà d’aquesta llarga letargia i tornarà a la realitat i quotidianitat del dia a dia. A banda de la crisi econòmica que ens afecta tindrem, o ens recordaran, un altre tipus de crisi, que any rera any apareix per aquestes dates. Una crisi a qui no tothom afecta però que pots palmar els primes dies de feina. Ja fa anys que la van batejar com la síndrome post-vacacional, aquesta crisi que comporta la inadaptació al treball amb tota una sèrie de símptomes i desequilibris físics i psíquics, estats emocionals adversos com depressions, tristesa, apatia, ansietat, insomni, irritació, nàusees,... i tot un ampli espectre d’estats anímics que ens puguem arribar a imaginar.


Començarà el curs escolar i ens atomitzaran amb tot d’estudis sobre el cost d’escolarització dels nostres fills: llibres, menjador, vestuari, calçat, activitats extraescolars, ... Per altra banda el ministre de torn anuncia pujada d’impostos i contenció salarial, la patronal adverteix que de continuar així hi haurà més expedients de regulació d’ocupació, a més a més moltes petites i mitjanes empreses es veuran obligades a baixar la persiana de forma definitiva i per si tot això fos poc darrera de tot això apareix el núvol gris, gras i gros del virus de la grip A.

Aquesta no és de la padrina però diu que el setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts, no pas per la generositat de les pluges o l’assecament dels rius, sinó de les butxaques domestiques i de la pesada llosa de la crisi que ja fa massa temps que arrosseguem. N’hi ha una altre que diu: al setembre comença l’escola, però també la xerinola. I és que tot plegat s’espera un començament de curs d’allò... “lo més calent està a l’aigüera”.

6 comentaris:

Montse ha dit...

Espero començar "el curs" amb molta il.lusió malgrat les penúries de tota mena que ens impedeixin veure nítid l'horitzó.

Mireia ha dit...

Caram, has tornat una mica "tristot" de les vacances, no??
Salutacions

Lo Carles ha dit...

Trist? No era pas aquesta la meva intenció. Deu ser la crisis post-vacional.

Anònim ha dit...

Ja som aquiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!! Ja trovaba a faltar escriure la gracieta de torn al gran blog del carles, i es que del 23 de juliol fins ara, "tela", vaig a llegir l´article a veure si puc dir alguna cosa inteligent, encara que penso que la "neurona" no torna a funcionar fins pasat el pont del 11 de setembre.

jordi

Lo Carles ha dit...

Gràcies Montse, espero que aquestes penúries de l'horitzo et deixin tenir un bon inici i explèndid curs.

Ei..!! Xordi! interpreto pel teu comentari que encara estàs de vacances i tens les neurones en repòs i a remull.

miquel coiduras ha dit...

Jo, com la Mireia, wt veig amb una mica de deprepostvacacional d'aquella...
Saps que et dic? Mira-te-ho amb l'ampolla mig plena. A mi encara em queden totes les vacances del 2010. O com deia l'altre: valor y al toro.
Salut i força al canut