dimarts, 27 d’octubre de 2009

Tiqui-taca

Agradarà més o menys, però no hi ha dubte que va ser un locutor que va marcar un estil propi a l’hora d’abordar el micròfon en la retransmissió d’esdeveniments esportius. Andrés Montes, ell va ser qui popularitzà el famós tiqui-taca, jugón, ratatatatatata... entre d’altres.

El tiqui-taca consistia en practicar un joc amb continuo moviment, passis curts, directes i ràpids. Pràctica habitual en el futbol del Barça, on els jugadors es mouen contínuament, tocant passant i jugant la pilota de forma dinàmica.

Tiqui-taca, també estès i molt popularitzat en la societat en la què vivim. Mecanisme d’acció molt utilitzat pel més astut i sagaç xoriço de l’any i senyor de Palau, de la música. Quanta destresa va saber desplegar a l’hora de manegar la pila de diners públics pel seu caprici i desig. Aquesta peculiaritat de fer servir les mans, en lloc dels peus, de forma hàbil i manyosa on uns pocs i de forma col·lectiva hi sortien guanyant.

Tiqui-taca recent a Santa Coloma, on presumptament hi estan implicats l’alcalde d’aquesta localitat i un ex-conseller de l’era pujolista, per un afer de blanqueig de diners, cas que s’afegeix al tiqui-taca Gürtel, velòdrom de Mallorca, ratatatatatata d’informes de dubtosa utilitat de la Generalitat, ... tocar i tocar, de forma ràpida i moviment constant, intentant no ser descobert per l’oponent.

Jugón...!! Genialitat. Això és el que tenim, ens agradi o no, aquests són alguns dels personatges que van ser escollits per sufragi; universal, lliure, igual, directe i secret, segons diu la Constitució. Diuen que el ciutadà està desafectat de la política, que cal fer alguna cosa per canviar la percepció que es té dels dirigents públics. Sí, aquest mateix ciutadà que pateix per arribar a final de mes, sent certa angoixa per perdre la feina i nota de forma pesada les conseqüències de la crisi, mentre altres juguen i juguen, toquen, toquen, amb un joc ràpid i directe, sense entrebancs i amb les mans.

Tiqui-taca, tiqui-taca... aquest mateix periodista sempre acabava les retransmissions esportives de forma alegre i positiva: porque la vida puede ser maravillosa. I de fet ho és.


Gràcies, Andrés.


4 comentaris:

miquel coiduras ha dit...

Doncs ja em perdonaràs, però, ni sagacitat, ni genialitat, ni destresa, per part de tota aquesta colla de maleantes que hem triat entre tots. Jo no sóc una persona amant del joc. Però si un dia jugo, en quant me surti el premi em retiraré amb els guanys. I aquesta colla de malabaristes dels diners dels altres no ho saben fer. No se saben retirar a temps. CAPULLOS!!!
Però tant se val: una estona declarant davant del jutge i al carrer a enfotre's de tots nosaltres.

Anònim ha dit...

A través del Facebook.

Rubèn commented on your note "Tiqui-taca":

"Doncs jo, amic Carles, sense ser expert en retransmissions esportives... he de dir que estic en un fora de joc (altrament ursai) complert... si ja abans pensava que els polítics eren un mal necessari per a organitzar la nostra societat (que no és ni la millor ni la pitjor possible, però és la nostra)... ara ja directament penso en alló de "si la teva ma dreta peca..."
Crec que expresso una opinió generaltizada quan dic que si realment volen que confiem en ells i que puji l'estima i aquestes coses... ja val més que es possin a fer feina de neteja... perquè en aquest moments no tinc cap ganes ni tan sols de fer l'esforç de caminar el 100 metres que separen casa meva del col·legi electoral...
Si és que no se'n salva ni un!!! En aquests moments fins l'últim regidor de Catalunya pot ser mirat amb sospita!!! I el pitjor... amb raó!!!"

Lo Carles ha dit...

Doncs si Miquel, és així. Prova de ficar algun dia la mà a la caixa i que t'atrapi el Jutge "Garçon", encara que sigui 30€, segur que et passes una temporadeta entre barrots.

Si, tens raó Ruben. Molt em sembla que el terme "desafecció" s'està escampant com una taca d'oli.

Gràcies pels vostres comentaris.

Esther ha dit...

Holeee,

Crec que en la majoria de localitats hi ha practicants del tiqui-taca, procurant sempre pels seus propis interessos enlloc de pels del poble. Amb un control més acurat més d'un i més de tres en sortiria escaldat.

I no només busquen el benefici econòmic, sinó fixa't en les persones que treballen en els Ajuntaments, que si hi treballa el germà de..., l'amic de..., la cosina de... i suma i sigue, al final sembla una reunió familiar o d'amics.

Podrint-se a la pressó haurien d'estar, ells i tots els que se n'han beneficiat directament (dona, filles,...)

No l'has sentit mai aquella dita que diu que els diners no es fan treballant, es fan robant. Doncs això.

Salut