diumenge, 14 de febrer de 2010

65+2


Seixanta-cinc més dos fan seixanta-set. Seixanta-set (67), sis més set sumen tretze. Mal número per la jubilació.


Tot és qüestió de números i el govern ja fet els seus. D’aquí uns anys no li quadrarà la caixa de la Seguretat Social, per la qual cosa ha d'allargar l’edat de jubilació. Algú ha estirat més el braç que la màniga amb en el fons comú de la inseguretat social. Solució! Allarguem l’edat de jubilació d’aquells que s’escarrassen dia a dia, dels pencaires. Ah…!! Quina delícia! Sempre paguen justos per pecadors.


Ses senyories diputats, barra, diputades, que tinguin entre 7 i 9 anys de mandat legislatiu tenen dret a una paga complementaria a la de la Seguretat Social, de tal forma que els asseguri un 80% de la pensió màxima; si sumen entre 9 i 11 anys, el 90% de la paga màxima i si tenen més d’11 anys (la gran majoria) obtindran el 100% de la pensió màxima. No està gens malament.


En canvi, l’escarrassat treballador de tota la vida necessitarà 35 anys de cotització i en cas de voler cobrar el 100%, els últims 15 anys hauran de ser per l’import màxim de la base. Encara que el socialism€ patri del govern està per estirar-ho 10 anys més, és a dir, 25 anys.


Després també tenim el circ muntat dels principals culpables d’aquesta crisi endèmica, les fusions de caixes i bancs. El Govern crea un fons de reestructuració d’ordenació bancària (FROB) que té com a principal objectiu gestionar els diferents processos de re-construcció, per no dir reestructuració, d’aquestes entitats. Amb tot aquesta tramoia de la crisis les diferents entitats bancàries han d’iniciar un procés de fusió amb la conseqüent reducció d’oficines i per tant de plantilles. Molts treballadors engrossiran la llista d’aturats i d’altres gaudiran d’una prejubilació. I d’on sortiran aquests diners per la prejubilació? De l’esplèndid fons creat per govern (FROB). És a dir, que molt d’ells no caldrà que arribin a l’edat de 67 anys per jubilar-se, simplement que tingui un mínim d’anys de servei a l’empresa i amb més de 55 anys ja podran començar a beure d’aquest fons.


I a l’escarrassat de tota la vida? Haurà de continuar pencant i sumant anys fins quedar escarransit i escurat de salut. Encara que continuo pensant que el 67, igual que el 13, és mal número per jubilar-se.

6 comentaris:

miquel coiduras ha dit...

L'altre dia es va jubilar un d'aquests megapresidents d'un megabanc, no em facis dir quin perqué si fa no fa tots son iguals, d'aquests que tenen super megabeneficis mentre d'altres ho passen tan malament. D'aquests que vam tenir que rescatar per a que no s'enfossessin. Van tenir la pocavergonya i la caradura de restregar-nos a tots per la cara el finiquito que li ha quedat al senyor. MECAG...ENLAHÒS..PUT..COLL...

Anònim ha dit...

Del BBVA en el que el meu pare va treballar desde els 13 fins al 65 anys.
Que us enrecordeu d´una paraula STOCKOPTIONS.
Afegiu-la al diccionari.
De totes maneres encare que la jubilacio sigui als 67 anys, penso que el problema es arribar, perque tal com esta el tema (angina de pit, infart) que cada vegada es veu a mes temprana edat aquestes afeccios, si arribem, PROU contents.

OI Miquel, el COR allo que batega i que a vegades ens dona un ensurt.

SALUT com despres de les loteries de nada.

Jordi

Montse ha dit...

Quina raó que tens, Carles.
Està molt bé que algú faci visibles els pensaments de molts.
Gràcies

Anònim ha dit...

i jo que en jubilar-me em volia vendre totes les meves pertinències¡¡¡¡ i marxar cap a àfrica... ara que amb mangala, valdrà mes que em tiri directament als lleons...ara 67, i demà... ?? que fdp... em dol que em fotin de la nòmina 900€, que no recuperaré, n'estic segur, mai més... segurament als 67, 68, 69, patada al cul.... amb una mica de sort me la fotran tan gran que no caldrà pagar vol a terres africanes... que fdlgp....

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Quan Pepe Rubianes citava que el seu amic de "la caixa" li havia recomanat que s'obrira un pla de pensions per tal de poder disfrutar de tota la pasta quan cumplira els 80 anys... desgraciadament no anava tan desencaminat. Jo ara mateix en tinc 27. No sé fins quina edat hauré de treballar per tal d'intentar, sense saber-ho certament, cobrar de la Seguretat Social.

Tant socialist€s com neo-lib€rals ens obliguen a recòrrer al sector privat, i encara que sone com a extremadament utòpic, el projecte Venus es fa més necessari cada dia que passa.

Una abraçada, Carles.

Anònim ha dit...

Hola pare, no he entes gran cosa del que has escrit, pero he fet un cop d'ull al teu blog i en general esta xulo!

Del teu fill.