diumenge, 17 d’octubre de 2010

Carta de comprimits

A partir d’aquest curs tots els pares i mares haurem de signar un document de compromís, talment dit carta, juntament amb l’escola, amb una sèrie d’obligacions i accions a realitzar en l’educació dels fills, barra filles. Document on es formalitza una col·laboració entre famílies i escola, i que pretén incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels fills.

D'ençà que l'aparell Predictor va donar positiu que vaig començar a adquirir un compromís amb aquell futur caganiu. Sabia quines serien les meves obligacions com a pare, entenia tot allò que comportava el fet de portar un descendent a aquesta vida. El compromís ja el vaig adquirir en aquell moment, quan encara no havia ni obert els ulls per veure la llum d’aquest vida.

Anys desprès ve el polític de torn i em diu que haig de signar una carta de compromís per l’èxit educatiu dels meus fills. Durant tots aquests anys no m’ha calgut signar cap tipus de document i he estat fidel al compromís adquirir temps enrere.

Avui he de signar un document de compromís per l’educació. I demà? Potser hauré de signar un compromís vers els meus pares, padrins i família en general? Hauré de signar un compromís amb tota la societat en general, amb el medi ambient, amb la pobresa i la fam al tercer mon, amb la pau, amb els amics, companys de feina, ...

Aiii... Sr. Polític! Aquest preparat farmacèutic que ens ha disposat, aquesta carta de comprimits de laboratori que ens de prendre per sanar un mal endèmic denota una falta d’idees i clarividència per aixecar una minada política educacional. Caldria centrar els esforços cap a altres direccions.

I vos, Sr. polític de torn, heu signat algun paper de compromís vers la societat que dirigeix i li va atorgar un “vot” de confiança? Ha complert tot allò que va prometre damunt d’un pedestal i darrera un programa electoral ara farà justament quatre anys? Preocupis d’aquells compromisos adquirits i que no ha complert. A cal sabater, sabates de paper.

No em cal signar cap tipus de carta per comprometrem amb l’educació dels meus fills, tampoc no cal que em digui que he de fer i com ho he de fer per educar els meu fill, barra filla, això deixiu a criteri dels pares i de l'escola que un dia vaig escollir.

I aquells qui no compleixin amb la carta de compromís, quines seran les conseqüències? Poder la resposta la tenen tots aquells nens i nenes que viuen en situació de risc i desemparament en cases d’acollida o en centres de menors. Encara que també els hi podem preguntar a tots, barra totes, els mestres, docents, i professionals del món de l’educació.

I si no signo la carta?

Tot plegat... papers mullats.






http://lo-carles.blogspot.com/

5 comentaris:

Anònim ha dit...

jo també "APROVARE EL ESTATUT QUE APRUEVE EL GOBIERNO DE CATALUÑA"

panda de .....

ha entrat una nova persona a la meva vida,
una persona que Lleida a exportat a fora,
una persona que m´ha obert els ulls, una mica mes en la educacio, visio, tracte, i demes dels meus fills, i en la meva manera de ser i comportart-me i de com tinc que veure el meu mon, interior i exterior

EMILIO DURO

sisplau, busqueu al youtube:

emilio duro - optimismo e ilusion,

hi ha 1a i 2a part i cada una te 6 videos, mireu-los ordenats

sempre aprenent per continuar caminant


jordi

miquel coiduras ha dit...

Sr Lo Carles, no tot-hom va començar a tenir consciència del que se li venia a sobre amb tanta antelació com a vostè. N'hi ha, de pares, que quan els seus fills són adolescents encara no han aprés que els nens no manen. N'hi ha que ni firmant la carta de compromís (a mi si que...) es responsabilitzaran de la seva obligació. El que passa és, que com en tot, els menys són els que més soroll fan. Els que vam prendre el compromís de l'educació dels nostres hereus barra pubilles, com vos, amb el predictor, o com jo unes setmanes abans, amb els ulls en blanc, som els més. I som els que menys ens notem.
Puc fer objecció de conciència a l'hora de firmar el paperot aquest?

miquel coiduras ha dit...

Per cert, bon canvi de look en el blog. Una foto molt maca.

miquel coiduras ha dit...

Je, je!

Arcangelo ha dit...

Aquestes cartes i legislacions que aparentment regulen el que la gent ja feia per principis són només un signe de que els pilars de l'educació comencen a esfondrar-se com diu en Gabilondo.