dissabte, 30 d’abril del 2011

Grana o Blanca Neus?

Era una vegada un rei que se n’enorgullia a l’admirar les 9 copes que lluïa la vitrina continental, però feia temps que anava darrera la desena. És per això que tip d’insatisfaccions i frustracions es va casar amb la persona que considerava més bella, meravellosa i extraordinària que hi havia en aquell moment al continent. La consort era una persona molt intel·ligent, però orgullosa i arrogant. Tenia un magnífic espill, aguantat pels seus lacais, i quan es ficava davant seu, mirant-se, els preguntava:

      Espillet, espillet, qui és la persona més preciosa i sublim d’Europa?


flickr

      I el mirall responia: la persona més fantàstica i esplèndida del vell
      continent ets tu.

Ell quedava satisfet, ja que els del mirall sempre deien la seva veritat.

No gaire lluny de la cort hi havia una altre personatge que creixia a l’ombra, va passar per les categories inferiors i va ascendir molt ràpidament, persona superdotada, respectuosa, coherent, humil, sana i equilibrada, treballava amb constància i perseverança, un líder nat amb qui inicialment pocs hi combregaven.

Però el consort del rei va tornar a preguntar al seu espill:

     Espillet, espillet, qui és la persona més preciosa i sublim d’Europa?

     La persona més fantàstica i esplèndida del vell continent ets tu, però ELL
     encara ho és més.

 
El consort del rei va patir un atac d’histerisme i gelosia, parcialment va començar a embogir. Va ordenar als seus lacais la extinció total d’aquell personatge emergent, fos com fos, i que empressin tots els mètodes que calgués.



Així és com ens han pintat la realitat, la que ens mostren i veiem. El futbol no deixa de ser un espectacle, tant a dintre com a fora del camp , un esport de masses, l’opi del poble. S’ha magnificat amb excés i s’ha sobrepassat la línia estrictament esportiva. Els partits de futbol comencen quan l’àrbitre tira  la moneda enlaire per escollir camp i acaba amb el xiulet final. Ja fa temps que això ha deixat de ser així. La caverna mediàtica, la central lletera, el villerato, ... termes que formen part de l’imaginari col·lectiu futbolístic i l’únic que fan és caldejar ambients i exalçar masses. Tot això, condimentat i amanit amb imatges, fotografies, articles, tertúlies, ... intoxiquen i crispen encara més l'olla, que va fent xup, xup.

 
Alguns que van estar a la final de València expliquen que hi va haver poc tracte hostil entre aficions. Que era molt fàcil veure parelles amb samarretes d’equips contraris, pares i fills, cadascú amb la seva indumentària i colors oposats. En general, els carrers de València era una comunió de gent i de colors. Encara que aquestes imatges poc s’han vist per la televisió, poca difussió s’ha fet en els diferents mitjans, la realitat venuda, o comprada, ha estat un altra. Gent que insulta, que malparla, que renega ... no dic pas que no sigui real, però m’agrada més comprar la realitat oposada que no pas aquesta. S’entesten a vendre lo més roí i miserable de l’espècie. Tertúlies i mitjans parcials, que insisteixen en tornar a retransmetre el partit moltes vegades des de vessants fragmentaries i tendencioses.

En tot aquest ambient crispat tampoc ajuden els tècnics i jugadors a l’hora de fer joc net. Espectacles esportius que viuen i veuen milions de persones, sobretot nenes i nens en edat de crèixer i amb les neurones mirall activades, hagin de presenciar lamentables escenes de invenció, fal·làcia i violència. Crits, xiulets, càntics, gestos insultants i molestos.

De vegades hauríem d’aprendre d’altres esports, com ara el rugbi. Al finalitzar el partit els adversaris es troben per compartir menjar i beguda, ingredients per crear climes d’unió, cordialitat i cordura, bastants absents darrerament.

Una mica de seny a tots plegats.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Rugbi amateur
Madrid 400 mil.lions de pressupost, 300 mil.lions en fitxatges.

Jo lo que penso es que la reinona blanca es volia casar amb el rei blaugrana, pero aquest, veient el seu caracter, li va donar amb la porta als morros, aquesta ferida a l´orgull va buscar un rei desesperat, blanc per fora, negre per dintre, amb l´unic propossit que fer veure al rei blaugrana, lo que habia deixat escapar, pero el rei blaugrana que es va casar amb una jove, preciosa, persona superdotada, respectuosa, coherent, humil, sana i equilibrada, treballava amb constància i perseverança, un líder nat amb qui inicialment pocs hi combregaven.
Ara la reina blanca veu que no pot amb la reina blaugrana i sense arguments, intenta una vegada i una altra, cada vegada amb un to mes despectiu, desacreditar.

Nomes espero que algun dia, la gent s´en adoni que aquesta reina blanca, nomes va ser blanca, per esfonsar la blaugrana, cosa que mai, en els seguents deu anys va poguer fer.


jordi, un subdit blaugrana que honora a la seva reina.