dimecres, 9 de novembre del 2011

Debat a bat

Flickr: Joker 74
L’evidència m’assenyala que fa mesos que hi ha una desafecció particular a escriure en aquest bloc de la mateixa manera que no es estrany captar  una desafecció general de la política en aquest país. El primer és fàcil de solucionar, en canvi lo altre ho veig més complicat si ens atenem a lo vist en el mal anomenat debat de política general, ja que més que un debat va semblar una tertúlia de cafè, caragillo i caliquenyo, amb dues persones oposades i enfrontades.

En vaig tenir prou amb cinc minuts per fer-me a la idea d’allò que guanyava per estar perdent el temps davant d’aquell quadre en moviment en format digital, sobri i delirant; s'entén la semblança amb caixa tonta.  El resum de premsa del dia i uns quants articles d’opinió han refermat la meva creença. 


En ple segle vint-i-u i amb una revolució social digital, resulta patètic veure un face to face, que més que polítics carismàtics i de talla semblaven dos ninots de guinyol. Ranci, arcaic i amb olor a naftalina, així definiria el que es va veure el passat dilluns. Aquella immensa taula, llarga i estirada, amb una llacuna en mig que els separava, que s'assemblava més a un sopar entre el rei i la consort que no pas un debat. Durant aquells escassos cinc minuts vaig estar esperant que sortís per alguna escletxa aquelles mítiques formigues de trancas i barrancas, segur que haguessin fet més entretinguda la vetllada, però la única cosa que vaig poder albirar van ser dos termites soporíferes amb fam d'eleccions.

Generosa i a la vegada patètica va estar la salutació del moderador, Campo Vidal, paisà de la franja del candidat de CiU a les eleccions del 20N.  Va començar saludant al respectable amb l’idioma oficial, desprès amb italià, per acabar amb portuguès. Com sempre se’n van oblidar que en aquest, el seu, país, també hi ha altres llengües oficials que conviuen amb la imposada: català, eusquera i gallec, o és que el debat no havia d’arribar a la perifèria peninsular?

Però continuant amb la tertúlia de cafè, que diuen que és per a tots, poques propostes van aportar els candidats. El de la dreta llegint el guió amb un escut antiesquerra, i el de l’esquerra, fabricant discursos amb propostes no presentades quan realment tocava. Tot plegat penso que el que ens espera per aquesta propera legislatura és una política d’improvisacions, ajustaments, retallades, austeritat i patiment i sobretot caspa, molta caspa. Aneu preparant un bon xampú.





5 comentaris:

zurruletas ha dit...

Gràcies
Veus com només t´has de ficar un ratet i ja ho tens.

locarles ha dit...

Eei... gràcies a tu!

Sí, tens raó, però de vegades cal saber trobar aquest "ratet".

miquel coiduras ha dit...

Doncs si no van sortir ni el Trancas ni el seu col·lega, el Barrancas, ja vaig fer ben fet de mirar-me el caradura de l'Om convidant-se a casa del Charlio.
Ostras, Senyor Duaigües, ja era hora, eh? Que ens tenies a la seca...

locarles ha dit...

Gràcies a aquests entusiastes que dia si, dia també, em recorden que tinc un espai a la xarxa on de tant en tant abocar algunes de les dèries.

Anònim ha dit...

estas viu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

o es que encara estaves mesuran-te el dit?


jordi