Sense saber com, vaig promoure que els meus fills tinguessin cadascun d’ells el seu propi blog. També vaig contribuir a encoratjar la Marta, la meva dona, perquè fes el mateix
. La veritat és que l’experiència és i ha estat força positiva pels meus fills, aquests aprenen mentre juguen, ja que no deixa de ser un simple joc per a ells.
Podria argumentar múltiples raons per decidir llançar-me a l’aventura de tenir el meu (que possessiu que soc) propi blog: per diversió, per opinar, perquè es porta (és lo més in), per freakisme, per la posteritat, per “despejar” la ment (que diria ma padrina), per sentir-me viu o bé per donar la raó amb algú, pel fet d’existir.
Però res més lluny de tot això. La resposta és molt simple, perquè en tinc ganes! i “punto y pelota!” (expressió molt utilitzada últimament i que m’agrada ben poc)
El que pretenc és crear un espai de reflexió, d’opinió, de fluïdesa mental, potser de debat o simplement un espai situat lluny del meu teclat on pugui esbravar-me d’allò que em pica i poder rascar-me de tant en tant.
Si se t’acut algun altre motiu i m’ho vols fer saber!
Fotografia: Un día en la blogosfera: Las últimas 1000 imágenes capturadas por Feedpics.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada