Vens a sopar?

Si tens pensat fer un sopar d’aquells que anomenen “d’empresa” amb els teus companys de feina, fas tard, doncs ja fa dies que el cartell de complert està penjat. En canvi si ets d’aquells “afortunats” que fa setmanes que heu reservat taula en un restaurant, felicitats! o hauria de dir, pobre infeliç?

Aquests dies és habitual celebrar la festa de Nadal amb els companys de treball, ja sigui amb un dinar o sopar en qualsevol dels restaurants que t’ofereixen els seus plats a uns preus extraordinaris (més car que cap dia de l’any, es clar!). Per molts, aquesta és una celebració de compromís (perquè s’hi ha d’anar, sinó corres el risc que siguis criticat), altres per conèixer més als seus companys (fer lligams) i altres per començar a tastar el torrons i el cava abans d’hora, la prèvia de les festes que han d’esdevenir.

Doncs com deia, si ets d’aquests “afortunats” que ja tenen reservat taula en un restoran, el primer que has de fer en entrar-hi és realitzar una bona elecció del seient. Aquest és un dels moments claus del festejo, ja que ningú vol passar-se tota la vetllada al cantó d’un tros de quòniam. Cal anar en compte, doncs és un moment de pànic i nervis, és com jugar al joc de les cadires i cal ser hàbil en l’elecció, sinó pots caure en l’error d’equivocar-te i penedir-te’n la resta de l’any. Una vegada tens al teu cantó aquells colegues més afins, pots respirar tranquil, ja tens una part controlada.

La distribució de les cadires, atordits a part, sempre es fa atenent a l’estament social que ocupes dintre de l’organització o bé el departament on s’està ubicat. També és comú veure el màxim capo auspiciat per la seva guàrdia de corbs.

És el moment de mirar la carta i fer tria. En aquests instants és bo saber qui paga. Depenent d’això ens estirarem més o menys en repassar la carta. Cal dir també que si ho fa l’empresa, malauradament aquesta sol pactar un menú tancat. Si ho fem nosaltres, seria interessant saber quin serà el mètode de pagament ja que en funció d’aquest podem canviar la nostra elecció.

Comença la festa amb un bon aperitiu, entrants, vi, ... i les converses? Tot dependrà de les edats del comensals i de l’afinat amb aquests: hipoteca, fills, treball, ficar a parir aquell que no ha vingut, ... cal vigilar no aixecar la copa massa sovint ja que es pot caure en la temptació de dir confidències a la quadrilla i lamentar-ho desprès.

Quan hi ha moments de distensió, relaxació i silencies de tertúlies, l’observació també és un bon exercici, ja que aquestes celebracions solen ser el moment de màxima expressió pels votapilotes, doncs aquests fan petits saltirons i despleguen amb maestria totes les seves habilitats i bones arts per tal de reinvindicar-se.

Una vegada ben tips i amb la companyia des cafès, copes i puros, venen la ronda de parides i acudits, alguns ben trobats i d’altres depriments, per amargar-se sota la taula. Cal anar amb suspicàcia i ser acurat ja que no cal fer el ridícul. Deixem que corri l’alcohol! és millor mirar, escoltar i riure’s de les ximpleries dels altres; no hi ha millor contemplació que les gràcies dels etílics. És aquell moment crític on la destil·lació per fermentació del raïm comença a fer de les seves!

Ara bé, el moment culminant és quan es fa la repartició del regal imbècil (o hauria de dir invisible?). Aquell present d’última hora que has comprat al basar asiàtic de la cantonada i pel qual no has fet cap tipus d’esforç perquè aquest agradi al teu amic invisible. Clar, com que ets incorpori, no sabrà qui ets! Hi ha cares per tots els gustos, de sorpresa, alegria, incredulitat, eufòria, contenció, ... alguns pensen, que cabró....! Que bé que tots ens estimem!

Si tot va be, la vetllada o la vesprada acaba amb un bar de copes i música a tot drap. És el moment de la retirada doncs se sol caure en tota una sèrie de despropòsits gens recomanables.