Aquests dies els parquets borsàries dels principals mercats europeus han desafiat la força de la gravetat tot emulant el Dragon Khan . Van començar la setmana amb una forta sotragada per acabar-la amb un aterratge suau però incert.
Mentre el Dragon Kan aventurer aconsegueix resultats espectaculars, tant en visites com en facturació, altres comencen a estar amb l’aigua al coll. Els preus dels productes pugen, el petroli segueix en alça, el preu del diner es manté, el sector de la construcció s’aturà, la taxa d’atur comença a fer de les seves ... en fi que el llarg termini comença a resultar poc esperançador. Quan el mal ve d'Almansa a tothom alcança
S’apropen temps difícils i tot allò que alguns han aconseguit amb la mera especulació tenen por de perdre en un obrir i tancar d’ulls. Les ànsies de fer diners de forma ràpida i fàcil els han fet perdre l’oremus de la realitat i els han agafat amb els pixats al ventre. Tard o d’hora la crisi subprime traurà a flotació aquells que han sabut fer els deures a temps i aquells altres que passaran dificultats i s’enfonsaran, com diu la dita qui sembra vents, cull tempestats.
Mentre el Dragon Kan aventurer aconsegueix resultats espectaculars, tant en visites com en facturació, altres comencen a estar amb l’aigua al coll. Els preus dels productes pugen, el petroli segueix en alça, el preu del diner es manté, el sector de la construcció s’aturà, la taxa d’atur comença a fer de les seves ... en fi que el llarg termini comença a resultar poc esperançador. Quan el mal ve d'Almansa a tothom alcança
S’apropen temps difícils i tot allò que alguns han aconseguit amb la mera especulació tenen por de perdre en un obrir i tancar d’ulls. Les ànsies de fer diners de forma ràpida i fàcil els han fet perdre l’oremus de la realitat i els han agafat amb els pixats al ventre. Tard o d’hora la crisi subprime traurà a flotació aquells que han sabut fer els deures a temps i aquells altres que passaran dificultats i s’enfonsaran, com diu la dita qui sembra vents, cull tempestats.
Aquests són els que ara comencen a demanar ajuda al papa Estat perquè puguin pujar a la superfície i continuar surant, clar qui no plora, no mama. Aquests que en les darrers anys s’han estat lucrant de forma desproporcionada i irresponsable sense tenir cap tipus de pietat vers aquells treballadors que hauran de suportar durant la resta de les seves vides la trista làpida de la hipoteca. Ara bé, a l'ocellet no li toquis el niuet.
Però realment hauria de ser ara papa Estat qui els ajudi? Com a ciutadans d'un estat de dret, hauríem de ser coparticips i solidaris amb aquests estraperlistes? Només se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona.
Crec que era Pla que deia: un banquer és un tipus que et deixa el paraigua quan fa un sol radiant i te'l demana quan comença a ploure.
Sort en tenim que al febrer aigua en un paner i sinó al mal temps bona cara que amb paciència i una canya tot s’apanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada