Una ciutat per a nens

Les poblacions han crescut exponencialment al mateix temps que ho feia el trànsit dels vehicles i, a més volum de vehicles, més risc de patir alguna accident, la qual cosa ha fet que els jocs al carrer s’hagin reduït i traslladat a altres llocs: centres d’esbarjo, esplais, ludoteques... o bé molts han optat per recloure’s en els domicilis particulars.

Francesco Tonucci és un pedagog entusiasta que creu en la utòpica idea de desenvolupar una ciutat on els nens siguin els principals protagonistes, espais urbans concebuts per al joc i on els nens puguin tenir una certa mobilitat sense risc de ser atropellats. El principal objectiu és que els nens tinguin la suficient autonomia per anar sols a l’escola i a la vegada jugar lliurement al carrer amb els mínims de riscos possibles. Aquest projecte és conegut com la ciutat dels nens.

Encara que en forma de parc temàtic, properament s’inaugurarà una ciutat en miniatura , on hi haurà uns serveis bàsics urbans, en la qual les nenes i els nens seran protagonistes de la quotidianitat d’una ciutat. El ritme i la dinàmica del dia a dia la podran viure a través de l’experiència de desenvolupar algun ofici. A l’entrada del parc podran escollir l’ofici o bé el lloc on volen treballar o, millor dit, experimentar: supermercat, ajuntament, policia, autoscola, hospital, ... i així podran provar i viure situacions habituals, aprenent diferents valors socials, saber comportar-se, saber conviure, i viure l'experiència de prendre decisions. Contaran amb una moneda pròpia, l’eurix, que hauran de saber gestionar a través dels diferents serveis que sol·licitin o bé percebin com a salari, en funció de l’activitat a la qual participin.

Si més no, i aparentment, sembla un ambiciós projecte, diferent d’un parc temàtic clàssic tal com el coneixem. Veurem que acabarà sent al final.