Un somni fet realitat?

Tard, era molt tard. Vaig obrir els ulls i el rellotge marcava una hora indecisa i confusa en mig de la foscor de la nit. En guaitar per la finestra la boira s’escampava pel desèrtic carrer acompanyada de la tènue llum de les faroles. Quin fred que fot! - vaig pensar - Carlos torna-te’n al llit. Però, no ser si producte de la realitat virtual dels somnis o de la confusió i obscuritat de l’espessa boira, un número màgic va irrompre i es projectà en els meus pensaments fins deixar-me atrapat la resta de la nit.

D’hora, de ben mati, el despertador em cridà a files, hora de llevar-se. Però aquell il·lusionant número encara el mantenia atrapat i es movia en mig de les neurones. En arribar al treball va desaparèixer i per molt que m’hi esforces no hi va haver manera de trobar-lo. Maleït sigui! Per què no el vaig apuntar?

Minuts abans de plegar vaig sentir un calfred per tot el cos, segurament fruit de l’alè i bufada del calb de la loteria. Aquell misteriós número va tornar irrompre el meu cervell. Aquest cop si, vaig pensar, no t’escaparàs. Faig fer mans i manegues per trobar-lo. Estava repartir en cinc administracions d’arreu de l’estat: quatre administracions de Madrid i una d’Alacant. Vaig trucat a totes cinc però només una em va donar la clau: Paseo de las Delicias, Madrid. Quina delícia si fos aquest!!

Ja té tinc, vaig pensar. Ara només cal que et tingui entre les mans. En un primer moment no va ser fàcil, ja que només disposava de dos dies de marge per actuar, però en aquest món tan globalitzat qui no coneix algun amic, company, conegut o saludat a Madrid?

Doncs això, ara només falta que les Delícies del número siguin certes i aquesta al·lucinació i malson acabi sent un somni fet realitat.

Au, bons tarrons, bon cava i bones festes! I sobretot, salut, molta salut a tothom.!