El millor equip que sap jugar futbol ha estat constantment perseguit en la classificació de la lliga per l’ansiós conjunt del regne que amb les seves argúcies i falsedats abocats per la premsa mediatica esportiva nuclear ha intentat capturar, perjudicar i desestabilitzar sense èxit. El coiot ha utilitzat tota mena d’enginys i obstacles per aturar el correcamins, però aquest és molt ràpid i audaç.
Als dotze minuts de començar el gran match el coiot disfressat de Higuain va fer un gran gol de cap. El corremanins estava a punt de sucumbir, ara només es trobava a poca distància de l’afamat coiot. Però el correcamins sempre ha estat més hàbil i més llest i amb la seva velocitat es va inventar una jugada genial que va acabar al fons de la xarxa del ferotge coiot. La distància tornava a ser la mateixa i la lluita igualada. Desprès de força entrebancs i obstacles pel davant l’astut correcamins se’n sap sortir i córrer més que el coiot que atropellat per un tren de futbol se sent totalment aixafat i ensorrat. Acorralat i al límit del penyasegat, l’auditori comença a abandonar les grades i deixen el pobre animal ferit i sense orgull en mig del sec i polsos desert de l’estadi. Des d’una banda de les grades s’alça un espectre humà i amb la ma dreta estirada i el dit polze cap avall fa la senyal sentenciadora.
El correcamins no se’n sap avenir i corrent com un eixelebrat crida BIP BIP, i acaba esbatussant el seu etern rival, el coiot blanc.
2 a 6 i visca el Barça.
Als dotze minuts de començar el gran match el coiot disfressat de Higuain va fer un gran gol de cap. El corremanins estava a punt de sucumbir, ara només es trobava a poca distància de l’afamat coiot. Però el correcamins sempre ha estat més hàbil i més llest i amb la seva velocitat es va inventar una jugada genial que va acabar al fons de la xarxa del ferotge coiot. La distància tornava a ser la mateixa i la lluita igualada. Desprès de força entrebancs i obstacles pel davant l’astut correcamins se’n sap sortir i córrer més que el coiot que atropellat per un tren de futbol se sent totalment aixafat i ensorrat. Acorralat i al límit del penyasegat, l’auditori comença a abandonar les grades i deixen el pobre animal ferit i sense orgull en mig del sec i polsos desert de l’estadi. Des d’una banda de les grades s’alça un espectre humà i amb la ma dreta estirada i el dit polze cap avall fa la senyal sentenciadora.
El correcamins no se’n sap avenir i corrent com un eixelebrat crida BIP BIP, i acaba esbatussant el seu etern rival, el coiot blanc.
2 a 6 i visca el Barça.
3 comentaris:
Vigila amb les analogies.
Un japonés va pagar un paston a la Warner per a que li fes un capítol del Correcaminos i el Coiot a mida.
Es tractaba de que el Coiot agafés d'un cop al Correcaminos. És un somni que molts hem tingut. Ja està be que aquest afeminat guanyi sempre i que la veritable estrella de la Warner tingui que fer-se fotre continuament. La Warner va acceptar. Va cobrar la seva pasta i li va fer el capítol al nipon. Guanya el Coiot i molts ho celebrem.
Ara vigileu, els culés, que no vingui el japonés de torn i li pagui una pasta al Coiot/Iguain i es cruspeixi al Correcaminos/Messi i els dolents ho celebrin i aixequin la copa marca Acme.
Salut i visca el Barça
Aquest és el capítol del nipon
http://www.youtube.com/watch?v=o3soTPrvjF0
Hòstia Miquel!! M'acabes de generar un trauma amb el teu enllaç. És inconcebible, el coiot mai pot atrapar al correcamins, sense aquest no hi coiot,igual que sense el Real Madrid no hi ha Barça, són vasos comunicants i es necessiten l'un a l'altre.
No sóc gaire de futbol, però aquest bará ens fa gaudir fins i tot als poc seguidors de l'esport
Publica un comentari a l'entrada