divendres, 29 de maig del 2009

Pepseverança

A principis de la dècada un dels millors jugadors i referents del FC Barcelona deixa el club per la porta gran. Amb aquella intel·ligència i saber fer que sempre la caracteritzat, medità molt bé la seva decisió. Abans de ser discutit i criticat prefereix abandonar el club de la seva vida, fer les maletes i aprendre noves formes de jugar i practicar futbol.

Perseverança.

Trucà la porta de diversos països però finalment recau al Calcio italià. El Brescia va ser el primer club que el va acollir, però un positiu per nandrolona va ser una de les primeres sentencies com a jugador professional.

Perseverança.

Però amb la seva persistència va intentar demostrar que era innocent i és per això que va ser absol al cap de sis anys.
La següent destinació va ser el Golf Pèrsic, on va viure una aventura amb el futbol qatarí, passà pel futbol mexicà i alli penjà les botes després d’una llarga i magnifica carrera com futbolista professional.

Perseverança.

Ja pocs recordàvem aquell fantàstic jugador amb qui tantes tardes de glòria vam poder gaudir.

Perseverança.

No tarda gaire a entrar en el Club que li ha donat tot. Amb una sola temporada aconseguí fer campió de Tercera Divisió el Barça B i el pujà de categoria.

Perseverança.

A l’any següent agafa les rendes d’un club amb dinàmica descendent i de sequera de títols. Pocs vam confiar en ell, massa jove, manca d’experiència, potser hauria de començar entrenant una altra equip de primera divisió, ... la culerada ho veiem amb escepticisme i desconfiança.

Perseverança.

Un any després de ser presentat com a nou entrenador aconsegueix allò que mai ningú ha guanyat amb un sol any: Copa, Lliga i Champions.

Perseverança.

Van ser les seves primeres paraules en ser presentat com a flamant entrenador. Perseverança, constància, persistència, fermesa i tenacitat, valor molt lligat amb la cultura de l'esforç i què faria bé en exercitar la societat actual.

Gràcies Pep per ser tant perseverant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

quanta veritat diuen aquestes paraules belles i sinceres i quina sort vam tindre que no li posessin a la presó pel presumpte cas de dopatge i no hagués de complir condemna, d'una altra forma encara l'estaria complint i nosaltres sense: copa, lliga i champions.

Jordi

locarles ha dit...

Gràcies pels comentaris Jordi, però el Pep no va tenir sort, va tenir "bona sort", que no és ben be el mateix ja que aquest la va anar a buscar la sort, com dic, va ser "pepseverant" en les seves conviccions.

Mireia ha dit...

No m'agrada gaire el futbol, però és cert que en Guardiola té aquesta qualitat que destaques, la PERSEVERANÇA, que tanta falta fa en tots els àmbits de la vida.