Feia dies que tenia ganes d’escriure aquest post però per no donar la raó al títol m’he esperat a que el temps es consumís i comença’l quan realment tingués un cert punt de maduració.
Recordo que fins no fa gaire, i quan les bondats bancàries brollaven arreu, hi havia un anunci d’una entitat bancària que més o menys deia així: Ho vols? Ho tens! És a dir, allò que realment desitjaves en podies disposar, encara que no tinguessis els recursos suficients per tenir-ho, tan hi fa, la qüestió era saciar el desig; així ens va.
No hi ha dubte que estem immersors en la cultura de la immediatesa, consumim ràpidament tot allò que adquirim, jocs, videojocs, televisió, pel·lícules, espectacles, triomfs esportius, ... vivim en plena saturació i consum compulsiu.
Amb tot això hi ha jugat un paper rellevant les tecnologies de la informació i la comunicació. Quanta gent no s’ha baixat pel·lícules d’internet sense esperar a l’estrena d’aquesta al cinema? On quan jocs i videojocs no hi ha dintre les consoles de jocs sense ni tan sols haver-los consumit? Aquella música que tant agrada i que amb un sol clic la podem escoltar, aquella ànsia i desesperació en adquirir l’últim llibre mediatic en un llengua desconeguda a la nostra perquè encara no ha estat publicat en el nostre país. I el zapping, quants no l'heu practicat?
Hauríem de canviar la cultura de l’ara i aquí per la cultura del saber esperar; paciència, calma, serenor, tranquil·lat .. qualitats que no haurien de caure en desús i que potser hauríem de recuperar. Si aprenem a esperar, també aprendrem a valorar més les coses, a donar-li més sentit, a reflexionar, a no perdre el plaer de veure com arriben les coses, com descriure el llibre Elogi de la lentitud. Canvia el fast per l'slow, a abonar-nos i nodrir-nos d'aquesta filosofia.
Clar que, Déu va crear el món amb sis dies i el setè el va dedicar a descansar i contemplar l’obra. Com que el món ja està creat, tenim més dies per contemplar-lo i descansar, convé aprofitar-ho.
Recordo que fins no fa gaire, i quan les bondats bancàries brollaven arreu, hi havia un anunci d’una entitat bancària que més o menys deia així: Ho vols? Ho tens! És a dir, allò que realment desitjaves en podies disposar, encara que no tinguessis els recursos suficients per tenir-ho, tan hi fa, la qüestió era saciar el desig; així ens va.
No hi ha dubte que estem immersors en la cultura de la immediatesa, consumim ràpidament tot allò que adquirim, jocs, videojocs, televisió, pel·lícules, espectacles, triomfs esportius, ... vivim en plena saturació i consum compulsiu.
Amb tot això hi ha jugat un paper rellevant les tecnologies de la informació i la comunicació. Quanta gent no s’ha baixat pel·lícules d’internet sense esperar a l’estrena d’aquesta al cinema? On quan jocs i videojocs no hi ha dintre les consoles de jocs sense ni tan sols haver-los consumit? Aquella música que tant agrada i que amb un sol clic la podem escoltar, aquella ànsia i desesperació en adquirir l’últim llibre mediatic en un llengua desconeguda a la nostra perquè encara no ha estat publicat en el nostre país. I el zapping, quants no l'heu practicat?
Hauríem de canviar la cultura de l’ara i aquí per la cultura del saber esperar; paciència, calma, serenor, tranquil·lat .. qualitats que no haurien de caure en desús i que potser hauríem de recuperar. Si aprenem a esperar, també aprendrem a valorar més les coses, a donar-li més sentit, a reflexionar, a no perdre el plaer de veure com arriben les coses, com descriure el llibre Elogi de la lentitud. Canvia el fast per l'slow, a abonar-nos i nodrir-nos d'aquesta filosofia.
Clar que, Déu va crear el món amb sis dies i el setè el va dedicar a descansar i contemplar l’obra. Com que el món ja està creat, tenim més dies per contemplar-lo i descansar, convé aprofitar-ho.
5 comentaris:
Que bonic que era, per exemple, carregar un rodet de fotos de 36 negatius i esperar a disparar-les totes abans de rebobinar-lo, dur-lo al laboratori de revelat (que el feia arrivar a Barcelona, que aquí no es podia revelar en color) i esperar una setmana per poder veure les fotos...
Ara, dispares (perdó, captures)i veus la foto. Ntch
Doncs no et falta raó. Un amic meu , professor de batxiller, m'explicava fa poc una anècdota: els seus alumnes (presumiblement futurs universitaris) no estan disposats a agafar apunts. Ell explicava que era perquè "en prémer un botó", tenen tota la informació -la immediatesa que esmentes en el post- així, com pretén el professor qe assimilin coses després d'escoltar-lo a poc a poc i agafar apunts que després cal ordenar a casa??
Menos mal que ya lo has publicado!!!!
Estaba con el dedo ya en el botón para descargarme tu artículo....
Tota la raó. Xino-xano.
Però és difícil, molt difícil, aconseguir una lentitud tranquil.la, sense ningú que t'empenyi.
Bon estiu
Per aixo m´agrada anar a pescar amb el jordi la martina i l´elies, tindre la paciencia de desplegar les canyes, preparar els suros, ploms, cucs, el tirar la canya i contemplar el suro com el mou les onades, vigilan que no s´esfonsi i tenir temps per pensar i parlar amb ells, els petits encara van a un altre ritme, el jordi aguanta mes, cada vegada mes, i a vegades treiem un peix i tot, peix que retornem a l´aigua, per que no el sabem cuinar.
jordi
Publica un comentari a l'entrada