A por ellos, que son pocos y cobardes!

Darrerament volten per la xarxa missatges virals en contra de la immigració, de l’immigrant. Aquella persona vinguda d’altres indrets que refusa un treball remunerat amb 1000€ perquè, diu textualment el missatge: “no, no lo quiero, porque ya tengo la seguridad social y los medicamentos gratis, y porque perderíamos ayudas y subsidios de la Generalidad de Cataluña y del ayuntamiento; si es en "negro", sí que lo quiero, pero en "blanco”, no”. Una persona que té tres fills que alimentar i diu que no li interessa el treball! Interessant reflexió. I aquell altre missatge que comença amb una pregunta: ¿Sabéis cuánto cobra un "ilegal" en Vitoria-Gasteiz? I continuar així: “Pues entre la ayuda a la integración y la ayuda al alquiler, se lleva a su cuenta y sin pegar un palo al agua, un total de 900 EUROS. Como contrapartida, el individuo tiene la obligación de hacer NADA.”  Com diria aquell, im pressionant, que im pressiona.

No entenc a qui beneficia aquests tipus de missatges, però si tinc clar a qui perjudica. No cal dir-ho que en tot estat del benestar se’n fan abusos de les prestacions socials i que de vegades reben ajuts i beneficència aquells qui no la mereixen. De vegades els filtres no són tan eficaços com es pretén.

Precisament avui, quarts de 9 de la nit, he passat per un càrrec bastant cèntric de Lleida, un carrer que porta nom de Sant, el de Marti i, hi havia molta gent fent cua, mares, pares, fills, gent gran, carros de la compra, bosses buides,  esperant el seu torn per rebre alguna cosa per menjar els propers dies. També avui, quarts d’11 de la nit, una persona ben vestida i endreçada, amb mig cos dintre el contenidor, buscant alguna engruna per endur-se cap a casa. I cada vegada en veig més de persones abocant-se dintre aquestes tristes goles d’escombraries.

Si, això de la crisi és com una “merienda de negros” per buscar el toc racista, o una olla de grills, per mantenir el bilingüisme. Primer vam estar els funcionaris, vilment criticats com a ganduls i privilegiats de mantenir un lloc treball. Darrera van venir els aturats i pensionistes, que amb ells, el sistema no s’aguanta per enlloc. El sector de l’ensenyament, aquest si que viuen bé! Ara toca els sindicats, els sindicalistes, els alliberats i les seves vagues. I per últim, els més marginats de tots, els indefensos, els immigrants. Apa... cremem-ho tot! A la foguera! En definitiva, sempre acaben pagant els mateixos, el treballador, els més pobres i els més desafavorits de la societat.

“Eleccions a la vista!" va cridar el Molt Honorable Sr. President, i tots els partits polítics comencen a fer bullir l’olla. El punt de mirar ja està fixat, només cal començar a disparar i que la gent és remogui, s’inquieti, es neguitegi i acabi buscant el culpable de tots els seus mals, que sempre és el més desprotegit a qui li costa córrer,  el més feble. Quin és el propòsit de tots aquests despropòsits i insidiós missatges totalment intencionats? Destruir a un grup social, nacional, ètnic, racial o religiós? Doncs aquesta és la definició de genocidi. Us sona?