dijous, 22 de novembre del 2012

Què volen aquesta gent?

Ja hi tornem a ser, tot just han passat dos anys de les últimes eleccions, per no esmentar les darreres generals, que tornem a tenir l'urna a tocar dels nassos. Una vegada més els dirigents polítics s’adrecen a nosaltres per demanar-nos que els votem, acte purament democràtic i sobirà. Ens captiven amb bones paraules, ens atrapa la eloqüència i elegància de les promeses, mots ben sonants i enriquidors. Defensors a ultrança de les seves idees amb grans debats, mítings, parlaments, trobades, reunions, sopars, flors, caramels, glòbuls ... tot s’hi val perquè com a  dòcil ciutadà caiguis en el parany i et deixis enredar per les xarxes hàbils de la política.  Una  vegada mosseguem l’ham, ells aconsegueixen  tenir el vot al sarró,  torna la veda  de pesca i el teu vot cau en la obscuritat de l’oblit. 

Totes les formacions (terme molt utilitzat en l’argot electoral i definida com acció de formar) tenen un programa polític, un ideari a seguir dels objectius a aconseguir durant la legislatura. Tots els programes sonen a música celestial, ideals,  magnífics, extraordinàris!  De que serveixen els programes electorals si no hi ha cap Formació que el compleixi. Fal·làcies. Menteixen deliberadament, sense nocturnitat i amb traïdoria, no passa absolutament res, tot estar permès en el Vila del Polític.

I em pregunto: per a qui governen aquesta gent? Per aquells qui els han donat el seu vot o, per un poder fàctic, econòmic i ocult que només estar al seu abast? Com a societat estem molt emprenyats, cada dia hi ha mobilitzacions a tort i a dret per alguna causa o altra, desnonaments, retallades socials, corrupcions, i un llarg etcètera. Però “ells”,  aliens al que els envolta, continuen amb la “ceba” i fan conillets amagats a la realitat que vivim.

Impunitat, privilegis i prebendes, totes  van de la mà. Al llarg d’aquests anys ha sorgit una nova classe social, també coneguda com a classe política. Els nens i nenes d’aquests país ja no volen ser metges, infermers, professors, advocats, enginyers, ... les màximes aspiracions és ser polític. No cal tenir estudis superiors ni formació complementaria de gestió o d’idiomes. "Ells" que viatgen en primera classe amb totes les despeses pagades,  cotxe oficial, iPad, iPhone, ...  Només cal iniciar la carrera de ben jove dintre les Formacions i a partir de favors i camaraderia, l’ascensió és proporcional als anys de prestació de serveis. Una vegada feta l’ascensió és qüestió d’equilibri i saber mantenir-se ja sigui dintre el sector públic o en llocs reservats i exclusius del sector privat.

Algunes Formacions demanen el vot prestat. En aquest país tenim força experiència pel que fa a crèdits i finançament, així ens ha anat. Quant es presta quelcom a algú sempre hi ha d’haver un rèdit al darrera, un benefici a obtenir. En cas que no obtingui res pel préstec realitzat, tinc dret a reclamar? Puc embargar-li els bens? Puc fotre’l fora del lloc que ocupa? El puc desnonar? Quina responsabilitat hi ha en cas d’incompliment de l’emprèstit?

Si algunes Formacions no actuessin ordenades com cossos de tropes al seu servei, amb estructures més obertes i menys jerarquitzades, amb llistes obertes i no pas tancades, la política seria molt més sana i digerible. 

La política és pura vocació de servei a lo públic, al ciutadà que els ha posat en aquell lloc, però tota realitat és pura ficció. Ja ho deia Pla, però amb d’altres paraules, els  polítics són uns senyors que us deixen el paraigua quan fa sol. Quan plou ja és una mica més difícil... 

1 comentari:

Pere Fenes Fontanet ha dit...

Gracies per l'article company, dona gust llegir les coses per el seu nom