CAN

Allò que més m’emociona, el que més em fascina de les persones, és que facin o donin alguna cosa a canvi de res. Doneu-li el nom que vulgueu, solidaritat, filantropia, altruisme, ... però no hi ha acte més valerós i honrat que el bé aliè a vegades a costa del propi.

Ací teniu un exemple d’un acte, se’n podria dir heroi, d’un pare vers el seu fill. La història va així: cada any un pare realitzava l’ ”Ironman” Austràlia i una de les seves il·lusions era poder competir juntament amb el seu fill. Fins aquí tot normal, però resulta que el fill va néixer amb una paràlisis cerebral. Però aquest pare va voler lluitar contra les adversitats i quan el seu fill va fer-se gran el va inscriure a la dura prova Australiana. Pare i fill competirien junts.

Cal dir que aquesta és una prova que requereix tenir moltes aptituds i facultats. Entre elles molta força mental i física, un cert temple, tenacitat, i com no, esperit competitiu i guanyador. El màxim objectiu era començar i acabar la prova amb el seu fill.

Bé, deixem que les imatges parlin per si soles.