Les cigonyes refan el seu niu a l’espera dels nou vinguts, els coloms s’encalcen entre ells, els bulbs estiren les seves tiges letargies per mostrar-nos la vivacitat de colors, els arbres fruiters esclaten la seva gamma de tons i el sol ens il·lumina amb la seva irradiació espaterrant.
Sí, torna a ser aquí. Amb puntualitat britànica, ella torna fer acta de presencia amb el seu vestit de gala de color verd més elegant. Ens torna a embriagar amb els seus colors, olors i fragàncies, ens envolta amb els seus paisatges i camps florits i ens arropa amb la seva agradable i confortable calidesa. No va mai sola, sempre acompanyada amb la dolça melodia del cant dels ocells piulant en les branques esteses dels arbres renascuts del fosc hivern.
Benvinguda siguis, Primavera.
2 comentaris:
Hola Carlos, ja fa dies que vaig llegir aquest relat, però no trobava el moment de fer-te el comentari.
No sabia que tenies ànima de poeta , és un cant a la vida, realment PRECIÓS !!
Llegeixo sempre els teus relats, m’agrada el teu sentit crític i com estimes , defenses i valores la nostra Lleida.
Felicitats !!
una abraçada,
la tieta Nuri
Comentaris com aquest m'encoratgen i engresquen encara més.
Gràcies.
Carles
Publica un comentari a l'entrada