Fins no fa gaire els vilatans de la nostra dispersa geografia s’encomanaven a tots els sants i verges perquè aquests fossin benèvols i els envies aigua en forma de pluja. Si convenia els treien a passejar pel carrer, per tal aquesta veneració fos mes productiva. Després miraven cap al cel a l’espera d’algun canvi meteorològic favorable.
Els temps canvien i les persones també. Ara aquests canvis els realitzen les màximes autoritats d’aquests pobladors. Gent agnòstica que es dona a la fe religiosa per pregar a la patrona nacional l’aigua que els ha estat negada pel santoral local. Idealistes etiquetats d’ecologistes que planifiquen obres faraòniques agressives pel territori.
Ara no cal fer l’esforç d’aixecar el cap amunt per donar la benvinguda a l’aigua, aquesta ve per la via ràpida, no de l’AVE sinó del tren “borregero” de Renfe . Pel flanc del mar també desplegaran les passarel·les els vaixells per deixar fluir la combinació molecular de H2O tan preuada. I com tot desembarcament aquest estarà recolzat pels diferents transvasaments (pii... paraula prohibida) que es volen construir arreu.
I ara, més que mai, se’n parla molt de les nostres contrades, però com sempre passa en aquests nostre país, per titllar-nos d'insurrectes. La gent de ponent som uns insolidaris. Però, i la gent de llevant no ho han estat durant tot aquests temps d’insolidaris? Si poguessin parlar comarques com ara les Garrigues, en dirien de coses...! Línies de tren ràpides que no s’aturen ni a saludar, cables d’alta tensió elèctrics estesos per camps erms i desèrtics, autopistes que absorbeixen vehicles del centre peninsular cap a les costes de llevant sense ni tan sols aturar-se a contemplar el paisatge. I es clar, és hem de conformar amb les escorrialles de la gran urbe en forma de presons, abocadors, ... i totes aquelles exquisides que els fan nosa.
Si volem continuar gaudint d’aquest suc que ens proporciona la naturalesa haurem d’emprar la formula de les tres erres, reciclar, reutilitzar i reduir.
Els temps canvien i les persones també. Ara aquests canvis els realitzen les màximes autoritats d’aquests pobladors. Gent agnòstica que es dona a la fe religiosa per pregar a la patrona nacional l’aigua que els ha estat negada pel santoral local. Idealistes etiquetats d’ecologistes que planifiquen obres faraòniques agressives pel territori.
Ara no cal fer l’esforç d’aixecar el cap amunt per donar la benvinguda a l’aigua, aquesta ve per la via ràpida, no de l’AVE sinó del tren “borregero” de Renfe . Pel flanc del mar també desplegaran les passarel·les els vaixells per deixar fluir la combinació molecular de H2O tan preuada. I com tot desembarcament aquest estarà recolzat pels diferents transvasaments (pii... paraula prohibida) que es volen construir arreu.
I ara, més que mai, se’n parla molt de les nostres contrades, però com sempre passa en aquests nostre país, per titllar-nos d'insurrectes. La gent de ponent som uns insolidaris. Però, i la gent de llevant no ho han estat durant tot aquests temps d’insolidaris? Si poguessin parlar comarques com ara les Garrigues, en dirien de coses...! Línies de tren ràpides que no s’aturen ni a saludar, cables d’alta tensió elèctrics estesos per camps erms i desèrtics, autopistes que absorbeixen vehicles del centre peninsular cap a les costes de llevant sense ni tan sols aturar-se a contemplar el paisatge. I es clar, és hem de conformar amb les escorrialles de la gran urbe en forma de presons, abocadors, ... i totes aquelles exquisides que els fan nosa.
Si volem continuar gaudint d’aquest suc que ens proporciona la naturalesa haurem d’emprar la formula de les tres erres, reciclar, reutilitzar i reduir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada