El costum de cada dia fa que no ens adonem d’allò que passa al nostre voltant. En filo el mateix carrer de sempre, direcció a l’Escola i aquell maleït disc vermell interromp la meva marxa. Molt a prop un grup d’adolescents esgoten el seu temps encertant una pilota dintre una cistella. Mentre una llença les altres dues s’ho queden mirant. Deu ser molt bona jugador, doncs no n’ha fallat cap d’ença que les observo. Ella si que l’encerta.
El disc es posa verd i continuo la meva marxa. El cotxe va per una banda i el meu cap per un altra. Recordo aquella cistella damunt nostre i el somriure de la lluna escolant-se entremig de l’anella, aquella va ser una nit màgica i fantàstica. No hagués volgut que s’acabés mai, tot era meravellós, màgic i inigualable. La llum de la nit abrigava els nostres cossos i el cor bategava a ritme d’èxtasis i encantament adolescent. Prop fluïa una bella música barrejada amb la fresca brisa d’estiu. En aquell moment el món s’hagués hagut de parar, però no ho va fer, va continuar la seva marxa, lenta i capritxosa, cap l’infinit.
Maleït siga, jo si que m’he hagut d’aturar, la senyal d’stop m’ho mana. Que injust, els pensaments s’esvaeixen. Manteniment congelades en la memòria petites fotografies i flaixos que il·luminen el nostre record i anhelem aquells temps pretèrits, que no sempre són els millors. El temps és efímer, la vida s’escapa entre les mans sense que res ni ningú hi pogui fer res.
Arrenco el cotxe amb l’esperança de poder-ho fer cada dia i continuar recordant altres passatges i fotogrames de la vida. Continuo pensant ... jo també l’encertada.
El disc es posa verd i continuo la meva marxa. El cotxe va per una banda i el meu cap per un altra. Recordo aquella cistella damunt nostre i el somriure de la lluna escolant-se entremig de l’anella, aquella va ser una nit màgica i fantàstica. No hagués volgut que s’acabés mai, tot era meravellós, màgic i inigualable. La llum de la nit abrigava els nostres cossos i el cor bategava a ritme d’èxtasis i encantament adolescent. Prop fluïa una bella música barrejada amb la fresca brisa d’estiu. En aquell moment el món s’hagués hagut de parar, però no ho va fer, va continuar la seva marxa, lenta i capritxosa, cap l’infinit.
Maleït siga, jo si que m’he hagut d’aturar, la senyal d’stop m’ho mana. Que injust, els pensaments s’esvaeixen. Manteniment congelades en la memòria petites fotografies i flaixos que il·luminen el nostre record i anhelem aquells temps pretèrits, que no sempre són els millors. El temps és efímer, la vida s’escapa entre les mans sense que res ni ningú hi pogui fer res.
Arrenco el cotxe amb l’esperança de poder-ho fer cada dia i continuar recordant altres passatges i fotogrames de la vida. Continuo pensant ... jo també l’encertada.
Foto trobada 7cero Photografy
1 comentari:
Enhorabona per la teva punteria.
Publica un comentari a l'entrada