divendres, 10 d’octubre del 2008

Halloween econòmic


Nosotras, algunas chicas de mi generación, compañeras de estudios y parientes, estábamos siguiendo una novela española que se llama Amar en tiempos revueltos, para evadirnos un poco de las malas ondas que nos deparaban las noticias de nuestro país tan difícil de transitar en lo cotidiano. Ahora mas que nunca nos tendremos que refugiar durante un ratito en estas tonteras.

Així comença la Graciela, una parenta llunyana de l’argentina, una de les seves missives electròniques que m’envia de tant en quant.

No hi ha dubte que el Halloween econòmic s’apoderat d’aquesta societat globalitzada i ara més que mai molta gent recorda el famós "corralito" argentí. Haurem de seguir aquesta tradició tant americana i d’arrels céltiques: “trick o treat”, truc o tracte. Disfressats de crisis i amb una etiqueta que digui “m’estimes?”, ens presentarem a la entitat bancària on tenim dipositats els nostres estalvis oferint-li al de la finestreta, “truc o tracte?” Tots esperem que accepti els nostres propòsits sinó ens enfadarem i haurem de fer-los-hi alguna broma o... potser la broma ens la faran ells?

No deixa de ser esperançador i força positiu que el Banc Central Europeu baixi el tipus d’interès i que ofereixi liquides al sistema bancari per donar més confiança al mercat i que imperi una mica més de seny global, però també hauria d’insuflar una mica més d’optimisme als ciutadans per tal d’apaivagar una mica aquesta histèria col·lectiva que és respira en qualsevol cantonada i tertúlia de cafè.

I acabo amb un altre missatge, aquesta vegada enviat via SMS des d’un altre racó del planeta:
“Aquesta nit entrem ja la desert del Kalahari. No ser els dies ke tindrem cobertura. Tot B! Àfrica sempre em sorpren. Tinc un expresso a les meves mans envoltat de gent autentica i 2 deserts per davant. Soc feliç.”

Calma, serenitat i silenci dessèrtic, el millor antidot per aconseguir la felicitat.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Pel Jordi:
Pregunta-li a algú de Namíbia si també hi ha arribat la crisi, o pot ser no hi ha marxat mai.
Els seu ulls, se'n riuran si els hi diem que aquí estem en crisi... això és el capitalisme ! pot ser que ens ho replantegem, oi?