Ja fa un quants dies que els llums de Nadal pengen dels carrers de la nostra ciutat per engalanar la posada en escena de la màxima expressió del consumisme.
Però no és fins aquest cap de setmana i, coincidint amb l’imminent entrada de l’últim mes de l’any, que molts municipis faran l’encesa oficial.
Comerciants, botiguers, cavistes, torronaires, ... molts es freguen les mans esperant l’embriaguesa dispendiosa dels cobdiciosos consumidors. Quina llàstima, tanta llum i dispendi, i encara som incapaços de veure-hi més enllà. La bena d’aquestes festes encara fa que vivim en una caverna obscura i tenebrosa. Tanta llum i tanta obscuritat en els nostres interiors. Quan vam nèixer les nostres mares van donar llum, màgnifica metàfora de la vida, però aquest món està com un llum.
Però no és fins aquest cap de setmana i, coincidint amb l’imminent entrada de l’últim mes de l’any, que molts municipis faran l’encesa oficial.
Comerciants, botiguers, cavistes, torronaires, ... molts es freguen les mans esperant l’embriaguesa dispendiosa dels cobdiciosos consumidors. Quina llàstima, tanta llum i dispendi, i encara som incapaços de veure-hi més enllà. La bena d’aquestes festes encara fa que vivim en una caverna obscura i tenebrosa. Tanta llum i tanta obscuritat en els nostres interiors. Quan vam nèixer les nostres mares van donar llum, màgnifica metàfora de la vida, però aquest món està com un llum.
Des d’aquest racó de planeta faig la meva particular encesa de llums tot rescatant de la caixera d’objectes trobats aquest sensacional vídeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada