Perplex per les dismensions que ha pres l’eslògan “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida” que aquests dies es passeja a cavall dels autobusos urbans de BCN. Amb un pressupost molt minso, un grup d’ateus han pres una ressonància magnètica increïble, i dic magnètica, perquè ha captat més l’atenció de pols oposats que no pas d’aquells que suposadament haurien d’estar preocupats per l’existència o no de Deu.
Tot un èxit, sens dubte, del qual els grans publicistes haurien de prendre nota. Com fer una bona campanya amb el mínim de recursos econòmics possibles? Diuen que en època de crisis s’aguditza l’enginy.
Perplex de com estan anant les coses en la petita Galia palestina, també coneguda com Gaza. Ara resulta que un ha de ser propalesti o proisraelià. Està clar que hi ha un conflicte greu i de difícil solució i, el que cal és que les hostilitats d’ambdues parts s’aturin d’una vegada per totes. Que les posicions enfrontades s’asseguin davant d’una taula i dialoguin, parlin, negociïn, debatin, conversin, discuteixen, s’escridassin... i sobretot que deixen d’assassinar gent innocent. Un bon cartell publicitaria hauria de dir "Ells existeixen, probablement demà no. No deixis de preocupar-te." Probablement el mal de tots aquests mals estigui en la divina providència.
Una vegada un dels meus fills em va dir: “pare perquè no hi hagi més guerres al món la solució passa perquè deixin de fabricar i vendre armes”. Sabia innocència que alguns haurien practicar.
Perplex en descobrir el que cobrarà un buròcrata parlamentari Europeu amb el nou estatut del parlament europeu, més de 13.000€ al mes. D’aquests, 7.400€ són com a membre de l’eurocamabra i la resta, 5.700€, per dietes d’assistència a les reunions oficials. A més hi cal afegir les despeses de viatge d’anada i tornada que corren a càrrec del Parlament Europeu. Per si amb això no n’hi hagués prou, cal sumar-hi totes aquelles despeses que es puguin ocasionar durant el seu mandat com ara la contractació d’assistents, entre d'altres. Ara entenc la indignació de l’eurodiputat per CiU Ignasi Guardans qui no repetirà com a candidat de la federació nacionalista a les properes eleccions europees. Un bon pessic que deixarà de mossegar.
Perplex en descobrir el final imprecís de la magnifica segona novel·la del desaparegut escriptor Stieg Larsson, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. I
mprecís perquè m’esperava alguna cosa més del desenllaç final; ha estat com queixalar una bona poma sense gust. Deixa algunes petites incògnites que cal suposar desvetllarà en la propera novel·la, La reina en el palau dels corrents d'aire, la qual espero amb ànsia. Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander, hacker de professió, personatges ficticis que enganxen més que un ganxo. Vaig començar pel primer d’una trilogia, Els homes que no estimaven les dones i recentment he extingit la segona. Divertida, entretinguda, inquietat, i tots aquells ingredients que fan d’una novel·la digerible, escrita amb un llenguatge senzill i entenedor. Sens dubte, un gran descobriment d’un escriptor desconegut el qual va morir d’èxit, sense ell saber-ho. Us les recomano.
Perplexitat va ser el terme emprat, per l’Associació Catalana de Sociologia en l’estudi anual, per definir la situació de la població catalana. Perplexitat per tot plegat, però potser hauria de dir emprenyat. Emprenyat per tot plegat, casunlolla!
Tot un èxit, sens dubte, del qual els grans publicistes haurien de prendre nota. Com fer una bona campanya amb el mínim de recursos econòmics possibles? Diuen que en època de crisis s’aguditza l’enginy.
Perplex de com estan anant les coses en la petita Galia palestina, també coneguda com Gaza. Ara resulta que un ha de ser propalesti o proisraelià. Està clar que hi ha un conflicte greu i de difícil solució i, el que cal és que les hostilitats d’ambdues parts s’aturin d’una vegada per totes. Que les posicions enfrontades s’asseguin davant d’una taula i dialoguin, parlin, negociïn, debatin, conversin, discuteixen, s’escridassin... i sobretot que deixen d’assassinar gent innocent. Un bon cartell publicitaria hauria de dir "Ells existeixen, probablement demà no. No deixis de preocupar-te." Probablement el mal de tots aquests mals estigui en la divina providència.Una vegada un dels meus fills em va dir: “pare perquè no hi hagi més guerres al món la solució passa perquè deixin de fabricar i vendre armes”. Sabia innocència que alguns haurien practicar.
Perplex en descobrir el que cobrarà un buròcrata parlamentari Europeu amb el nou estatut del parlament europeu, més de 13.000€ al mes. D’aquests, 7.400€ són com a membre de l’eurocamabra i la resta, 5.700€, per dietes d’assistència a les reunions oficials. A més hi cal afegir les despeses de viatge d’anada i tornada que corren a càrrec del Parlament Europeu. Per si amb això no n’hi hagués prou, cal sumar-hi totes aquelles despeses que es puguin ocasionar durant el seu mandat com ara la contractació d’assistents, entre d'altres. Ara entenc la indignació de l’eurodiputat per CiU Ignasi Guardans qui no repetirà com a candidat de la federació nacionalista a les properes eleccions europees. Un bon pessic que deixarà de mossegar.
Perplex en descobrir el final imprecís de la magnifica segona novel·la del desaparegut escriptor Stieg Larsson, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. I
mprecís perquè m’esperava alguna cosa més del desenllaç final; ha estat com queixalar una bona poma sense gust. Deixa algunes petites incògnites que cal suposar desvetllarà en la propera novel·la, La reina en el palau dels corrents d'aire, la qual espero amb ànsia. Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander, hacker de professió, personatges ficticis que enganxen més que un ganxo. Vaig començar pel primer d’una trilogia, Els homes que no estimaven les dones i recentment he extingit la segona. Divertida, entretinguda, inquietat, i tots aquells ingredients que fan d’una novel·la digerible, escrita amb un llenguatge senzill i entenedor. Sens dubte, un gran descobriment d’un escriptor desconegut el qual va morir d’èxit, sense ell saber-ho. Us les recomano.Perplexitat va ser el terme emprat, per l’Associació Catalana de Sociologia en l’estudi anual, per definir la situació de la població catalana. Perplexitat per tot plegat, però potser hauria de dir emprenyat. Emprenyat per tot plegat, casunlolla!
2 comentaris:
Perplex de les fotos trobades.
Perplex de la teva perplexitat. Una baraçada.
Publica un comentari a l'entrada