Si el fotògraf Henri Cartier-Bresson (aquests dies a Caixa Forum de Lleida) pugues captar la realitat actual se n’adonaria que poc a diferit en el temps els paisatges, les situacions i fets quotidians. D’ença el seu clic instantani amb la seva càmera Leica, molt poca cosa ha canviat, potser l’estètica, l’aparença i les formes, però continua havent-hi la mateixa bellesa, grandesa i misèria del segle XX. Mitjançant “el cap, l’ull i el cor”, va saber atrapar la història viva del segle passat. Amb el blanc i negre captà moments cruels de guerres, de pobresa i fam, d’alegries, de felicitat, d’afecte, de fortuna, ...
Ara, aquella realitat, també la podem veure en colors i imatges en moviment. Són les mateixes però amb els colors de l’arc de Sant Martí. El 2009 ve carregat de propòsits igual que venia el 2008 i el 2007, així com també el 1936, 1940, 1956 i tants i tants anys. Però, mal que ens pesi, continuarem tenint guerres, fam i penúries en aquest món que ens ha tocat viure. Cada vegada que celebrem l’entrada d’un any nou ho fem amb el convenciment i propòsit que aquest serà millor que el seu antecessor. Però la realitat sempre és la mateixa, estem atrapats en el temps dels desitjos i voluntats que no es poden complir.
Simpàtic missatge rebut aquests dies, via SMS, que descriu una mica la realitat imperant: “Avís a la població: el simulacre de pau i amor ha acabat: amagueu els llagostins, insulteu els cunyats, i dissolguin-se."
Au, bones rebaixes!
2 comentaris:
Com diu Txema Martínez, per aquestes festes, els nens són els idiotes feliços i nosaltres, els adults, els idiotes infeliços que voldríem tornar a ser ells.
El món és hipòcrita i nosaltres som el món.
Es a dir, i resumint, som tots uns autèntics idiotes. A veure qui és l'idiota que canvia el mon.
S.P
Publica un comentari a l'entrada