“Fes les coses que et surten del cor. Quan les facis, no estaràs insatisfet, no tindràs enveja, no desitjaràs les coses d’una altra persona. Al contrari tot allò que rebis t’omplirà.” Morrie Schawrtz
Recordo que en un curs de qualitat personal la formadora ens va dir l’important que era per la gent sentir-se reforçat, és a dir, que els altres et manifestessin les teves millors qualitats i aptituds, ja que les contraries sempre te les recordaran.
Amb grata sorpresa un grup d’alumnes, als quals etiquetava com la petita república multicultural, se van encarregar d’aquesta complexa missió. Joves que per circumstàncies diverses no han obtingut el graduat en ESO i que pretenen aprendre un ofici per tal d’inserir-se al món laboral.
L’últim dia amb ells van transmetre’m paraules sinceres i que de vegades ens costa molt d’expressar: t’estimem, ets lo millor, gràcies per pels moments viscuts, encantat de conèixer ... en definitiva, em donaven gràcies per tot.
Poques vegades se li reconeix al productor la feina feta. Simplement m’he dedicat a sembrar autoestima, seguretat, tolerància, respecte, humilitat, en definitiva valors i hàbits positius per saber afrontar amb coratge aquest món tan complex i competitiu.
Algú, de forma amistosa, em van definir com a groc, basant-se en el Món Groc de l’Albert Espinosa, com les estrelles que de vegades no les veus però sempre hi són. Però més que groc, em van fer posar vermell, si, vermell de la vergonya que en van fer passar.
Espero que ells hagin après molt d’aquest curt període, perquè jo cada vegada aprenc més d’ells.
Les gràcies, les tenen ells.
Recordo que en un curs de qualitat personal la formadora ens va dir l’important que era per la gent sentir-se reforçat, és a dir, que els altres et manifestessin les teves millors qualitats i aptituds, ja que les contraries sempre te les recordaran.
Amb grata sorpresa un grup d’alumnes, als quals etiquetava com la petita república multicultural, se van encarregar d’aquesta complexa missió. Joves que per circumstàncies diverses no han obtingut el graduat en ESO i que pretenen aprendre un ofici per tal d’inserir-se al món laboral.L’últim dia amb ells van transmetre’m paraules sinceres i que de vegades ens costa molt d’expressar: t’estimem, ets lo millor, gràcies per pels moments viscuts, encantat de conèixer ... en definitiva, em donaven gràcies per tot.
Poques vegades se li reconeix al productor la feina feta. Simplement m’he dedicat a sembrar autoestima, seguretat, tolerància, respecte, humilitat, en definitiva valors i hàbits positius per saber afrontar amb coratge aquest món tan complex i competitiu.
Algú, de forma amistosa, em van definir com a groc, basant-se en el Món Groc de l’Albert Espinosa, com les estrelles que de vegades no les veus però sempre hi són. Però més que groc, em van fer posar vermell, si, vermell de la vergonya que en van fer passar.
Espero que ells hagin après molt d’aquest curt període, perquè jo cada vegada aprenc més d’ells.
Les gràcies, les tenen ells.
5 comentaris:
Les teues. Sentir avui dia algú k reconeix que aprén dels més joves... és força difícil.
Una abraçada. Namaste.
De las pocas satisfacciones de este oficio es que cuando años más tarde te encuentras con alguno de ellos, piensas que alguna semilla habrás proporcionado para que sigan desenvolviéndose en el difícil mundo de los adultos.
UDI
Com es pot arrivar a tenir alguna cosa tan feta malbé dintre del coco, per poder fer-li això a un ésser innocent?
És una malaltia?
Hauríem de marcar-los al front amb un color ben vissible, per tal que tot-hom pogués saber amb qui se les ha de veure.
Estigmatitzats!Sense dret a redempció!
L'enanito gruñon
Hola enatito gruñon,
Gràcies pel teu comentari, cal suposar que fas referència a l'entrada de "Fill de fruita", o sense més dilacions ja hauria de dir "Fill de puta", com apunta un comentarista.
ostras,quina cagada...
A veure si vigilo més a la propera, val?
Publica un comentari a l'entrada