Mrs. Vint

Dissabte és vigília de diumenge i posterior a divendres, dia propici per sortir a sopar.

La sala desprèn un ambient íntim i personal amb espelmes que consumeixen l’espai i el temps, a l’hora que li dóna un caire agradable, dolç i perfumat. El restaurant poc a poc és va emplenant de gent duta per la febre del dissabte a la nit. Charlie Parker de fons s’esforça per trencar aquest ambient personal, però les parelles van entrant alegrement i de forma despenjada amb la cadència del saxó. El lloc i l’entorn és Genial.

A ritme de Birds of Paradise em crida especialment l’atenció un jove plantat, ben pentinat amb un camisa de quadres blancs i negres a joc amb el tauler d’escacs botonada fins més amunt del coll . La disposició de la seva taula és ben be al bell mig del petit paradís artificial, amb el mòbil com a única companyia, correctament situat potser esperant una trucada que mai rebrà o simplement com a finestra que el connecti amb el món exterior. El cambrer mou peça i el jove jugador pensa el seu moviment.

Des de la meva talaia gaudeixo de la magnifica i bonica companyia de la meva jugadora aliada, tots dos juguem al mateix bàndol i intercanviem mirades de complicitat, parlem, riem, gaudim,... amb el moviment acurat i silenciós de l’espelma que il·lumina la petita estança.

Mrs. Vint fa la seva jugada particular i el cambrer les anota. No deixa de sorprendre’m la disposició de les peces, tots els balladors de la sala tenen la seva respectiva parella en canvi ell està disposat a jugar tot sol la seva partida. Curiós!

Amb el moviment del peó contrari ell continua la jugada amb un salt del cavall, és delecta amb el vi, el remou, l’olora, l’assaboreix i dona la seva aprovació al cambrer. El meu primer plat és excel·lent i amb la meva parella fruïm del moment. La vena pirata fa que emulí els moviments del mestre i faig la mateixa jugada, ensumo, visualitzo i assaboreixo el vi. Penso que m’observa, se’l veu satisfet.

La resta de jugadors continuen amb el programa i juguen amb la música que els ha tocat ballar. Alguna mirada fugissera s’escapa cap el mestre, però ell continua abocat a les seves fitxes movent-les impassiblement i amb seguretat conscient del que l’envolta.

Amb el punt culminat de la partida fa la seva millor jugada, demana un cafè i es fuma una cigarreta. Amb seguretat i fermesa escampa el fum per la sala, és conscient que és a punt d’acabar el match. Ha sabut jugar encertadament la partida sense necessitat de l’ajut de ningú. Escacs i mat. Demana el compte, paga de forma indiferent i es permet el luxe de deixar una bona propina. Game is over.

Des del meu racó quedo completament astorat. Complagut per tot plegat pago el meu compte, però encara em queda la última jugada de dissabte nit pel escac i mat, encara tardarà a arribar, però el mestre ha estat ell.

El deu es sublim però el vint ja el supera.