Don Carlos?

Despenjo el telèfon i una veu dolça i agradable amb accent i lèxic sudamericà comença a “platicar” tot desitjant-me una bona tarda. Em demana molt amablement si m’importaria donar-li el nom (penso que si li dono, em quedaré sense) i a partir d’aquest moment és dirigeix cap a mi com a "Don Carlos". Se’m fa estrany aquest tipus de tractament de cortesia, més comú de la llengua de Cervantes que d’en Pompeu Fabra. Molt amable continua amb la seva dissertació memoristica tipus conversa gravada, que ni ella mateixa sap el que diu.

Fa una segona interrupció en la seva llarga conferència instant-me a donar-li el cognom. Suposo que per cortesia i poca feina m’hi avinc. Evidentment no és que sigui un cognom fàcil, però poc a poc i bona lletra és fàcil de desxifrar-lo. Li dic un parell de vegades i a la tercera aquella veu en off em demana que si li puc lletrejar. "D u a i g ü e s." Li remarco que sobretot fiqui la dièresis a la U, ja que si no aquest no sonaria igual. En primera instància entén diàlisis i posteriorment pensa que és el segon cognom. L’estona promet i comença a ser divertida. Al final capta el missatge i em pregunta en quina Uuuu (buff!! quina por).

La veritat és que no sé quin tipus de producte m’està oferint, només intercepto que és un operadora playback que truca d’una companyia de telèfons. Em demana la localitat on visc. Lleida, li responc. Lleida, no sale. Con Y o con LL? En aquells moment m’agafa un rampell instintiu de voler penjar l’auricular, però m’ho prenc amb parsimonia i una mica ironia i continuo formant part del club de la comèdia. Con LL, señorita, l’irrompo. Pues no aparece. Es de fuera de la Peninsula? No, esta dentro de Catalunya. Lleida, nom oficial, antigament conegut com Lérida. Ni el Gila ho faria millor amb el seu monòleg de la guerra. La veu gravada, dolça i ensucrada desapareix i es transforma amb un to molest, reiterat i acusador: “tu, tu, tu,....”

Aquests grans companyies haurien de pensar-ho dues vegades abans de fer una campanya d’aquest tipus i per telèfon. Haurien de conèixer i saber a qui és dirigeixen, quin és el destinatari real de l’oferta promocional. de la campanya. En aquest petit país tenim uns trets diferencials que ens fa una mica, i només una mica, diferents de la resta de l’estat. No poden contractar una interlocutora que parli català, que es dirigeixi com a Sr. Carles, i que comprengui que el cognom que em va donar el meu progenitor ha d’anar amb dièresi i no dialisis? Resultat de tot plegat: que l’oferta no em va interessar, però almenys vaig estar una estona ben distret. Ja ho diuen: qui no té feina el gat pentina.