Entre les voluntat d’Alfred Nobel estava repartir els seus bens en forma de premis, i un d'ells és el premi Nobel de la Pau: “una part (dels béns) a la persona que fet el màxim o la millor obra de fraternitat entre nacions, l’abolició o la reducció dels exèrcits d’armes i per la promoció dels congressos de pau.”
El guanyador de l’edició d’enguany ha estat el president de la potència mundial més bèl·lica de la història, Barack Obama, pels esforços fets en la consolidació de la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles. No li treure els mèrits d’ésser un president dialogant i que ha fets gestos en favor de la pau per atansar posicions, un president que ha estat ferm a l’hora de demanar un mon lliure d’armes nuclears i que ha realitzat un treball constant per aconseguir la pau al Pròxim Orient promovent el diàleg amb països com Iran i Corea del Nord, però no deixen de ser això, gestos, actes de cara a la galeria que en política són importants i molt, però també s’ha de passar als fets, a les accions a la realitat. No deixa de ser irònic que al principal país subministrador d’armes del món i el que més inverteix en despesa militar li sigui atorgat un dels màxims guardons per la pau. Posar a la mateixa alçada el president dels EEUU i, personatges tan il·lustres com Rigobert Menchú i la Mare Teresa de Calcuta i organitzacions com UNICEF o metges sense fronteres, sembla més aviat una extravagància i excentricitat.
Valgui aquesta reflexió feta per un fill, amb escassos deu anys, al seu pare, amb més o menys aquestes paraules: per acabar amb la fam i les guerres al món, i aconseguir una pau duradora, per què no deixen de fabricar armes, fan que aquestes desapareguin i tot aquest cost l’inverteixen per alimentar a la gent que passa fam?
I parlant de fam i armes, bonics gestos els que esta fent el Regne d’Espanya davant la vaga de fam de na Aminatu Haidar perquè la deixin entrar al seu país i haver renunciat al passaport marroquí. Marroc és el principal client del regne espanyol en la compra d’armament, armes que segurament deu utilitzar per apaivagar els ànims del Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola que va deixar al seu albir en mans marroquines.
No hi ha dubte que el millor gest en favor de la pau seria el proposat per aquest nen amb escassos deu anys. De vegades penso que els meus fills són molt més desperts que tota aquesta gent que ens dirigeix.
TORNA NADAL
L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol
1 comentari:
YES WE CAN
jordi
Publica un comentari a l'entrada