Cut paste

En el món de les TIC i en l’ús dels ordinadors personals és ben coneguda l’acció de tallar-empegar, sobretot pel que fa a l’entorn dels processadors de textos, maneig d’arxius, carpetes i altres objectes. Tallar, origen, per transferir a una altra banda, pegar, destí. Aquesta acció tan simple i quotidiana a saltat de la pantalla de l’ordinador a la societat civil, i molt em sembla que per quedar-se i estar-s’hi una bona temporada. Com que s’ha gastat els diners de tota una dècada, ara toca contenir la despesa durant un període d’aquests etiquetats com de llarga durada. I això com es fa? Fàcil! crtl+X (tallar) i crtl+V (empegar).

El primers a experimentar aquest cut-paste hem estat els funcionaris, seguits pels depauperats pensionistes. El botó del govern ha estat aquesta fantàstica estisoreta, amb la que s’ha dedicat a tallar gran part del sou dels funcionaris, congelar pensions i retallar prestacions socials i així poder empegar i taponar el malaltís forat deficitari de l’economia. Tallar i empegar, ho trec d’aquí per posar-ho allí, així de simple i trivial.

Grans fortunes i crematístics patrimonis, aconseguits durant aquests darrers anys, han tallat i pegat les seves propietats per fer-les dormitar en paradisos fiscals i així evadir tot aquest tuf de crisis endèmica. Guanys i beneficis que un dia van pescar i retallar a costa de molts ciutadans d'aquest país, ara enganxen en aigües més tranquil·les.

Lladres de Palau i polítics corruptes, també han sabut retallar diners públics per enganxar-los en butxaques pròpies i alienes, encara que estaria bé que aquesta gent de Palau, que l’únic que entén de música és la del soroll de monedes, engeguessin el ventilador excremental per així acabar d’esquitxar tots aquells que han ballat al so de la seva cantarella.

L’altra gran tisorada ha estat el vilipendiat i poc consideratEstatut de Catalunya. Amb cura i enginyeria judicial, un tribunal que es fa dir constitucional ha retallat moltes de les aspiracions d’un petit país. el poble espanyol va fer el mateix a través dels Corts Generals i el tercer gran poder, el que sembla que mana més que ningú també hi ha dit la seva. La tècnica emprada ha estat la mateixa, cop de tisores i avall que fa baixada. Pel que sembla té més pes la paraula d’aquests grans senyors amb toga i cara de solemnitat, que no pas la voluntat i sobirania de tot un poble. En poques paraules, aquests senyors de negre ens han menystingut i s’han passat la voluntat de tot un poble pel seu arc de triomf en forma de regatera.

Des d’aquí hauríem d’emprar l’acció copiar-pegar i, importar antigues manifestacions populars de moviment i rebel·lia com va estar la revolta dels segadors o la històrica manifestació del 1977 on més d'un milió de persones reclamaven uns drets nacionals al crit de "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia".

Però com tot, molt soroll i poques anous, i tot s'acabarà amb un desa i tanca, obrint un document nou. Encara que estaria bé un crtl+alt+supr i reiniciar tot el sistema