dimecres, 8 de setembre del 2010

Un 9 curs

Avui comença un curs nou, un nou cicle, avui és l’inici de tot, dels bons propòsits, l’inici de nous replantejaments, de regenerar, de construir per encara amb més optimisme el futur.

Els programes de radio i televisió que ens acompanyen durant tot l’any prenent el relleu de la refrescant i entretinguda programació estiuenca. Els anuncis televisius es posen a to i les grans editorials ens recordaran durant aquests dies tot allò que poden fer per estar ben distrets durant l’any, amb col·leccions inútils, inacabables, en forma de còmodes i atractius fascicles, per generar una compra compulsiva i obsessiva: pedres del mon, nines de porcellana, animals de companyia, cursos d’idiomes, avions de guerra, vaixells de peces, curs de ball de saló, trens en miniatura, virus de la grip i un llarg etcètera.

Atrapar no vol dir enganyar, res hi té a veure, el que fa és crear una necessitat i que sigui satisfeta.

Algun dels titulars de la setmana passada.: “Apple obra una botiga a BCN”. Prop d’ un miler de persones es van aglutinar a les portes de la botiga per ser els primers en mossegar la poma. Al més pur estil americà els clients anaven entrant a la botiga, com si fossin jugadors i animats per les cheers leaders en forma de dependents, amb crits i càntics de la “hinchada” pomera: “You’ll never walk alone”. No fa gaire van obrir una botiga aquí a la nostra ciutat de components Apple i no recordo que se n’hagués fet tan rebombori. Poder ho fa que per aquestes contrades no fem massa cas de les pomes mossegades i que cauen al terra.

A journey, el llibre de l’exprimer ministre britànic, Tony Blair, va ser rebut amb una pluja d’ous, ampolles de plàstic i sabates llençades per diversos manifestants. L’exprimer va haver de ser protegit pels seus guardaespatlles i un cordó policial per evitar rebre els projectils. Aquest si que aconseguit un bon “viatge” de vendes amb aquest tipus de difussió.

Avui, primer dia de curs, primer dia d’Escola, toca parlar dels nens i nenes que van a l’Escola, dels mestres i professors, del projecte 1 X Ui, de les noves tecnologies, de barracons, d’escoles deficiències, de la setmana blanca, de les colònies que no es faran, ... No, avui no toca, que diria l’Honorable Pujol, avui el President Montilla s’ha destapat amb l’anunci de la data de les tan anhelades eleccions. La noticia del retorn a les aules ha quedat a una segon terme. És veu que la marca “educació” últimament no està massa de moda en aquest país. Casualitat? El món n’és ple de casualitats.

Avui comença un nou curs ple d’optimisme i esperança, amb unes eleccions a tocar de la cantonada, amb una possible pau a Euskadi i al pròxim orient, comença un nou curs ple de reptes i desafiaments.

Determinats missatges reclamen l’atenció, però de vegades distorsionen la realitat. El que si està clar és que avui comença un nou curs carregat d’il·lusions i optimisme, o no!


2 comentaris:

Montse ha dit...

La il.lusió no s'acaba.
Potser es fa més pausada amb els anys i més realista però segueix sent vàlida la definició d'aquesta paraula que diu que la il.lusió és "alegria i ganes de fer una cosa que ens agrada molt". (Diccionari Dídac)

zurruletas ha dit...

Ja! lo de la botiga apple a Barcelona em va deixar pensant una estoneta....."Però a Lleida no van obrir una fa temps al carrer Sant Antoni????" Em va fer dubtar,però no! Es veritat ja n´hi ha una i no va anar la tele ni res,quin pais!
A tot lo demés O.K.

Salut!