Facebook, Tuenti, Messenger, My Space, Fotolog, Twitter, Skype … formen part de l'argot popular de la nostra societat. Gairebé un 68% de la població d’aquest país navega per internet per la qual cosa segur que alguna vegada n’han sentit a parlar.
Espais virtuals de llibertat sense govern i control tot i els intents fallits dels poders fàctics i mediàtics. Instruments revolucionaris i d’organització que han estat capaços de enderrocar dictadors i règims autoritaris. Eines despertador que han ajudat a societats a aixecar-se de la llarga letargia i miopia a la que han estat sotmesos durant dècades. Acoquinats, acovardits, oprimits per uns dirigents corruptes i cínics, que els han fet viure en una incessant desesperança, corrupció, injustícia, pobresa i desocupació.
Aquí, en aquest país, ja varem viure una tipus de revolució l’11-M, tres dies abans de les eleccions del 2004, quan van tenir lloc els atemptats terroristes on malauradament van perdre la vida prop dues-centes persones. En un primer moment es va atribuir l’autoria de l’atemptat a la banda terrorista basca, però desprès de les primeres investigacions policials, la versió dels fets va donar un gir de 360º. La hipòtesis que hagués estat comés per un grup terrorista yihadista començava a prendre força, encara que la postura que defensava el govern de torn insistís en l’autoria de la banda terrorista basca. Molts ciutadans vam considerar que el Govern mentia a l’hora d’assenyalar l’autoria dels atemptats, culpant a ETA per no relacionar l’atemptat amb una represàlia per part de Al-Qaeda a l’enviament de tropes a l’ Iraq. Durant aquells dies, quan encara no existien aquestes eines 2.0, es van produir mobilitzacions arreu del país a través de missatges SMS mitjançant el telèfon mòbil, en contra dels esdeveniments que s’estaven produint. Aquell dia el candidat del PP perdia les seves primeres eleccions. Amb la societat 2.0 també s'ha destapat la vulnerabilitat a la que estan sotmesos tots els països d'aquesta planeta terra. Informació filtrada per ciutadans 2.0 anònims a través de l’organització WikiLeaks. Documentació sensible i posada a l’abast d’interès públic, que ha fet enrojolar a més d’un i a més de dos.
La gran catàstrofe del Japó que gairebé la podem viure en directe a traves de les diferents canals i xarxes socials d'aquest tsunami internauta.
La gran catàstrofe del Japó que gairebé la podem viure en directe a traves de les diferents canals i xarxes socials d'aquest tsunami internauta.
Eines molt potents en mans de societats incontrolades, tot un risc pels governants i els lobbys, qui criminalitzen al ciutadà i l’usuari. Molesta i inquieta, d’aquí tots els intents per voler-ho controlar. Continues pressions per frenar tot aquest allau de llibertat, comunicació i unió entre ciutadans, a traves de lleis, tancament pàgines i continguts webs.
Prohibir està de moda, esperem que no sigui un verb que haguem de conjugar en aquest espai d'autonomia i independència. Visca la república independent 2.0!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada