Il·lusió?
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans Il·lusió vol dir: “engany degut a una falsa aparença” o bé “esperança sense fonament real.” Aquest va ser el substantiu més repetit pels actuals governants d’aquest nostre país, pel que veig no el seu, abans d’assaltar el poder. I clar, els milers de votants que es van il·lusionar han estat (hem estat) uns autèntics il·lusos.
Amb tisores d’esporgar han començat arrencar totes aquelles males herbes que fan nosa, branques que no deixen passar la llum i sulfatar tots aquells paràsits i altres especies a extingir. La plaga global de la crisi ha estat l’excusa perfecte per aplicar tota una sèrie de mesures que només beneficien uns quants i perjudiquin a una gran majoria. Polítiques clarament de dretes, de la dreta més extremista i agressiva que ens ha governat mai. Governants amb afany de carregar-se els ciments de l’estat de benestar que tant ens ha costat d’aconseguir. Drets, prestacions i beneficis socials dignes d’una societat avançada amb les qual varem haver de lluitar durant anys: els nostres padrins, els nostres pares i nosaltres. Lo més fotut de tot és que ens ho han fet creure, ens ho hem cregut, hem tragat com autèntiques granotes.
Les masses callem i atorguem, en silenci, sumits en la letargia hivernal, els deixem fer, qui dia passa any empeny, ja vindran temps millor. No, no estem d’acord, molts no estem gens d’acord, però seguim en silenci i això a ells cada vegada els enforteix més com a governants i dictadors dels nostres destins. Res podem fer amb tot plegat, però encara tenim el dret a la rebequeria, a la queixa, a manifestar-nos i reivindicar allò que ens estant robant i espoliant.
Emulant al Josep Cuní, “prou, prou, prou...!!” Collons! (això ho dic jo)
Desperta Ferro!!
http://lo-carles.blogspot.com/
dimecres, 30 de novembre del 2011
Amb il·lusió...!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Però, sr Lo Carles, si els que ens representen (?) "llegeixis agents socials" són cómplices seus i els hi riuen les gràcies, de que ens pot servir cridar "prou, prou, prou"?
Ens tenen lligats de cap a peus, saben que no podem fer una vaga indefinida. En nom de la democràcia fan demagògia i roben als seus súbdits ,esclaus i víctimes del seu poder.
De economia, no parlo.
De la banca, no parlo.
De educació, no parlo.
De religió, no parlo.
De política, i de aquesta classe política i polítics, no parlo.
He decidit, només, parlar del Barça.
p.d.: el metge (la Tere), m´ho ha prohibit, tinc que cuidar-me el cor, començo a tindre una edat.
jordi
De fet tens raó, el Barça és d'aquelles coses que encara et dona una certa alegria. Deu ser molt fotut estar en crisis i ser del Madrit.
Carles
Publica un comentari a l'entrada