A casa ja tenim ben guarnit el nostre particular arbre de Nadal, amb les seves boles, llums i altres motius suspeses de les branques. El carrer és ple de llums i de ninots vermells "made in USA". Com agraden aquets ninots rebotits en les seves carns i encarrellats al balcons del veïns, com Romeu a la recerca de la seva Julieta. I aquells llums que il·luminen amb intermitència l’estança de les llars, com cotxes en doble fila, esperant l’arribada de les festes.
Quina flaira es comença a respirar.
L’Escola també està guarnida per l’ocasió. Uns cartells força originals anuncien l’arribada d’aquella pau i germanor obviada la resta de l’any: talla amb l’odi, trinxa la supèrbia, flameja l’ira, fon el racisme, cou les mentides, congela la rancor, crema la malícia, acomiada la injustícia, enfonsa la rancúnia... Cartells en mig del passadís central suspesos del sostre que no passen inadvertits per ningú i a l’abast de les mirades de tothom. Tot plegat fa molta patxoca, fa molt nadalenc.
Que entranyable!
En anar esmorzar em vaig imbuir dels afectes d’aquests cartells. Amb el diari sota el braç encara ressonaven en el meu cap aquelles bones intencions de pau, harmonia i serenor. Obro la portada del diari local i en grans titulars anunciava: “Ningún inmigrante de Lleida pide la ayuda para volver a su país; los detractores de la mezquita no descartan recorrer al TSJC; ETA asesina a tiros a otro empresario vasco”.
Algun company de tertúlia matinera fa comentaris desafortunats i inadequats d’algun d’aquests titulars, altres és mostren intolerants amb la situació dels vinguts de fora, l’últim produeix un rebuig i condemna unànime. Arracono el diari per esbandir la roba que ens queda al safareig. Dos taules més enllà discuteixen airadament algunes desavinences.
L’Escola també està guarnida per l’ocasió. Uns cartells força originals anuncien l’arribada d’aquella pau i germanor obviada la resta de l’any: talla amb l’odi, trinxa la supèrbia, flameja l’ira, fon el racisme, cou les mentides, congela la rancor, crema la malícia, acomiada la injustícia, enfonsa la rancúnia... Cartells en mig del passadís central suspesos del sostre que no passen inadvertits per ningú i a l’abast de les mirades de tothom. Tot plegat fa molta patxoca, fa molt nadalenc.
Que entranyable!
En anar esmorzar em vaig imbuir dels afectes d’aquests cartells. Amb el diari sota el braç encara ressonaven en el meu cap aquelles bones intencions de pau, harmonia i serenor. Obro la portada del diari local i en grans titulars anunciava: “Ningún inmigrante de Lleida pide la ayuda para volver a su país; los detractores de la mezquita no descartan recorrer al TSJC; ETA asesina a tiros a otro empresario vasco”.
Algun company de tertúlia matinera fa comentaris desafortunats i inadequats d’algun d’aquests titulars, altres és mostren intolerants amb la situació dels vinguts de fora, l’últim produeix un rebuig i condemna unànime. Arracono el diari per esbandir la roba que ens queda al safareig. Dos taules més enllà discuteixen airadament algunes desavinences.
Ah!! Que bonic que és el Nadal!
Galería de Nicolai Kjærgaard
1 comentari:
Hola noi,
Descobreixo el teu blog i et poso al top ten de "favoritos". Només espero que actualitzis.
Ànims, que el Nadal ja està trucant a les nostres portes (Has vist si en sé, sóc una poeta i això que no tinc el nivell D).
Fins la pròxima
Publica un comentari a l'entrada